Descartes

Meditacions
metafísiques

René Descartes (1596-1650)
Autor: Joan Ordi
2008

Meditationes de
Prima Philosophia

1641

Nota prèvia:
Les diapositives de la 4 a la 11
contenen una sinopsi de les
Meditacions metafísiques
de Descartes
que ha estat escanejada
amb capturador de pantalla
del següent recurs web:
http://www.xtec.cat/~mramon/descartes/
DESCARTES_Meditacions.swfhttp://www.xtec.cat/~mramon/descartes/DESCARTES_Meditacions.swf

2a nota prèvia:

A partir d’aquesta diapositiva,
oferim una síntesi nostra
de les tesis més importants
de les Meditacions metafísiques,
elaborada sobre la versió al català
de Robert Veciana i Tormo
(Barcelona: Edicions de 1984, 2005, 2a edició).
Les imatges, en canvi, han estat capturades d’Internet.

1a meditacióDe les coses que hom pot posar en dubte
• Cal posar un fonament de les ciències que sigui
segur, ferm i constant. Descartes vol desfer-se de
totes les falses opinions admeses fins aleshores
com a veritables.
• El procediment o mètode consisteix a sotmetre a
la prova de foc del dubte tota opinió, per trobar el
camí recte cap a la veritat.
• De què es pot dubtar? 1) Dels sentits: algunavegada ens han enganyat. 2) De la suposada salut
mental: no hem d’obrar com els folls. 3) De la di-

• ferència entre vetlla i somni: no sembla que es
puguin distingir amb netedat. 4) De la Física,
l’Astronomia, la Medicina i les altres ciències:
procedeixen per composició de nocions simples, i
per això són força dubtoses i incertes. Quines
ciències no són dubtoses? L’Aritmètica i laGeometria, car tracten de coses simples i
generals, i no es refereixen a coses existents en la
natura. 5) De Déu: com que és omnipotent, pot
ser que m’enganyi contínuament o que permeti
que m’equivoqui de vegades. I 6) d’un geni
maligne: tot el que percebo podria no ser res més
que les seves il·lusions i enganys.

Conclusió de la 1a meditació
• “De totes les opinions que havia admèsantigament com a veritables, no n’hi ha una
de la qual jo no pugui ara dubtar, no per
alguna manca de consideració o lleugeresa,
sinó per raons molt fortes i seriosament
considerades: de manera que és necessari
que aturi i suspengui, d’ara endavant, el
meu judici” (104)
• El llibre és un intent de reconstrucció del
que podem saber amb certesa.

2a meditació
De la natura de l’esperit humà ique és
més fàcil de conèixer que el cos
• Cal, doncs, fer cas del més petit dubte que
puguem tenir i trobar una certesa – la primera –
que sigui indubtable. “Què és el que podrà ésser
considerat veritable?” (108)
• Això: quan dubto, és cert que dubto; si
m’enganyen els sentits, les idees, Déu o un geni
maligne, no hi ha dubte que jo sóc, altrament no
podria ser enganyat.

• La 1acertesa, doncs, és: “Jo sóc, jo existeixo.” És una
certesa necessàriament veritable, més certa i més evident
que qualsevol altra cosa.
• Però, jo, que sóc, què soc? Respondre amb la vella opinió
que sóc una ànima, comporta dificultats: com es pot
definir l’ànima? Una cosa rara i subtil, com un vent, una
flama o un aire molt subtil? Tot això és massa corporal.
• Jo no sóc res de corporal, sinó unacosa que pensa: “el
pensament és un atribut que em pertany. Només ell no
pot ésser separat de mi. No sóc, doncs, parlant amb
precisió, res més que una cosa que pensa, és a dir, un
esperit, un enteniment o una raó.” (111)

• “Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa?
És a dir, una cosa que dubta, que concep, que
afirma, que nega, que vol, que no vol, que també
imagina, i que sent.”(112)
• Obtinc aquesta veritat (primera) indubtable a partir
de la claredat i diferència que hi ha entre cosa
corporal i cosa no corporal.
• Què són els cossos que veiem i toquem? Cal
separar-ne els atributs o qualitats primàries de les
secundàries. El símil del tros de cera: gust, olor,
color, figura i grandària poden canviar; la cera, en
canvi, roman. Els sentits només coneixen les...