descartes

tant que son en el meu pensament, i veure quines son les que son distintes i quines les que

son confuses.

15 En primer lloc imagino distintament la quantitat que els filòsofs anomenenvulgarment la

quantitat continua, o be l’extensió en longitud, llargada i profunditat, que és en aquesta

quantitat, o més ben dit en la cosa a la qual hom l’atribueix. A mes, puc numerar en ellamoltes

diverses parts i atribuir a cadascuna d’aquestes parts tota mena de grandàries, figures,

situacions i moviments; i, en fi, puc assignar a cadascun d’aquests moviments tota mena de

204 20FPT.

duradoTPF

I no conec pas solament aquestes coses amb distinció, quan les considero en general, sinó

que fins i tot, per poc que hi apliqui la meva atenció, concebo una infinitat departicularitats

respecte deis nombres, les figures, els moviments, i d’altres coses semblants, la veritat de les

25 quals apareix amb tanta evidencia i s’acorda tan be amb la meva natura que,quan començo a

descobrir-les, cm sembla que no aprenc res de nou, sinó més aviat que recordo el que sabia

abans, és a dir, que percebe coses que ja eren en el meu esperit, tot i que encara nohagués

dirigit el meu pensament vers ellesTPF

30 I el que aquí trobo de més consideració, és que trobo en mi una infinitat d’idees d’unes coses

que no poden pas ésser estimades com un purno-resTPF

existència fora del meu pensament, i que no son pas fingides per mi, tot i que és en la meva

llibertat pensar-les o no pensar-les; però tenen les seves natures veritables i immutables.Com,

per exemple, quan imagino un triangle, encara que potser no hi ha enlloc del món, fora del meu

35 pensament, una figura així, i no n’hi ha hagut mai, no deixa tanmateix d’haver-hi unacerta

natura, o forma, o essència determinada d’aquesta figura, la qual és immutable i eterna, que jo

no he inventat de cap manera, i que no depèn de cap manera del meu esperit; com sembla que...