descartes


FINTRAGIM

Judit es va anar al institut ,com tots els dies per el matí. Pero era diferent perquè complia disset anys.Cuant fou al institut el seu amic li va dir:
-Hola Judit.Feliç aniversari.
-Moltes gracies Estevan.
-De res,al cap d´uns segons li va dir t´agradaria sortir demà per la nit amb mí?
-On anem?
-A sopa a un restaurant i després de festa.-Val però no se si li va agradar als meus pares.S´ho tindré que preguntar.
-Val ,no passa res,pregunta l´hi i ja m'ho dius demà per el matì.
-Val ,aleshores fins demà.
Judit va passar tot el dia pensant si els seus pares li deixarien anar amb Estevan per la nit.
Aquesta mateixa tarda va preguntar-li a la seua mare:
-Mama,un amic meu m'ha demanat de sortir.
-Qui?
-Estevan-Quan?
-Demà per la nit.
-Uffff. Ya saps que la nit és molt perillosa i no saps amb que et pots trobar
-Ja però només anem a un restaurant i té cotxe.-va dir Judit ocultant li la festa.
-Jo et deixe però si et deixa el teu pare.

Quan li va preguntar al seu pare, li va dir que no,però al final hi va tornar a pensar i li va dir que si
perque era el seu aniversari.Aquest matí dia, Judit li va demanar diners als seus pares per anar-se de compres.
Quant és va anar, va veure a una molt mala amiga de la infància i li va dir:
Hola.Com és que ets aquí si tu mai béns?
Vaig a comprar roba per demà a la nit.
Uff . Que et vas de festa?
Siii.-Va dir il·lusionada.
Amb quí?-Va dir per a xafardejar.
Doncs...Amb Estevan.
No em digues que és qui té 19 anys i téun germá que s´anomena Joan.
Doncs...Siii.
Elsteus pares et deixen?
Si estic axí, és que si em deixen.
Que rar dels teus pares.
Això és veritat.
Bo me n'he d'anar ja ens veurem la propera vegada.
Adeu.Fins la propera vegada.






Quan va ha arribar a s´ha casa, molt cansada de escollir un vestit, la seva família li estava esperant per sopar.
Al matí seguent que era dimarts es vaanar al institut i li va dir a Estevan q si li deixen anar.
Es va possar molt content i li va donar un veso.
Aquesta mateixa nit Judit es va vestir amb un vestit verd i és va posar molt elegant.

Van trucar al timbre I va anar a obrir-li la porta.

-Hola.-Va dir nerviosa.
-Hola,Judit.Que bonica que estas.
-Gracies.Tú també.
-Molttes gracies.Tinc axí el cotxe.
Ara vaig.Vaig adir-li una cosa als meus pares
val.T´espere en el cotxe.
Val

Va anar a parlar amb els seus pares per a preguntar-li a quina hora arribar a s´ha casa .Li van dir que a les 3 com a màxim.

Va tancar la porta i es van anar.Quat van arribar al restaurant Pitcicoli ,va sopar i varen parlar dels estudis ide moltes coses.Quant varen acabar es varen donar un veso i després es varen anar a lafesta.
Quant varen eixir de la discoteca varen agafar el cotxe per anar a casa de Judit i a la tornada un cotxe és va xocar amb el cotxe on estava Estevan i Judit, per causa de la velocitat.Un xic que el va vore tot va trucar a una ambulància.
A l'estona seguent van trucar per telèfon a seus pares.La mare de Judit va obrir els ulls en el primer
brunzit del telèfon i lo primer que va trobarvan ser els dígits blaus del seu rellotge en la foscor de la nit.Per això va saber que l'anomenada no podia ser bona.Cap trucada telefónica ho és per la matinada.La mare va allagar el braç en el precis moment en què sobrevenia el primer i el segon brunzit i ensopegar el la taula de nit.
Al seu costat estava el seu espòs que també es va despertar per la telefonada
.
-Qui és?
-Hola etquidre del Hospital Genera.La teua filla és diu Judit?
-SI.
-Seria necessari que és passara per axì com més aviat millor.
Li va penjar el telèfon molt rapid i varen anar.
Quant varen arribar al Hospital ,li estaven esperant i li varen di:
-Eres la mare de Judit?
-SI
-La teua filla a tingut un accident de trànsit i està en molt males condicions amb una posibilitat bastant alta de morir....