DESCARTES

QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ (3)
Busca el significat dels termes següents:
 Dubte metòdic: és un dubte hiperbòlic i sistemàtic que Descartes aplica a tot. Aquest dubte sorgeix de:
La informació que ens proporcionen els òrgans dels sentits de vegades no és certa, és a dir, potser les coses no són tal com les percebem.
La incapacitat de distingir el somni de la vigília porta a dubtar de si ésreal el que ens envolta o és fruit de la imaginació.
Descartes fa una hipòtesi d’un geni maligne (o Déu trampós) que ens enganya de les veritats matemàtiques i de la pròpia existència de Déu.
 Idees clares i distintes: segons Descartes, són aquelles idees innates de les quals podem considerar tots els seus elements sense el menor dubte (clares) i que estan clarament diferenciades, separades,de tal manera que no podem confondre-les amb cap altra idea (distinta).
Aquestes idees és un dels mitjans que utilitza Descartes per trobar una veritat evident, és a dir, innegable, de la qual no es pot dubtar.
 Idees innates: segons Descartes, són aquelles idees incorporades a l’ésser des del moment de néixer, són universals, és a dir, les té i són iguals per a tothom. Es tracta de lesveritats de la lògica i matemàtiques (tautologies) i també la idea de Déu (summament perfecte i infinit).
 Idees adventícies: segons Descartes, són aquelles idees que incorporem a la nostra ment mitjançant els òrgans dels sentits, és a dir, són les representacions mentals dels objectes de l’exterior.
 Idees artificials o factícies: segons Descartes, són aquelles idees fabricades per la pròpiament que sorgeixen de la combinació d’idees adventícies. Per exemple, la idea de centaura, que uneix la idea adventícia d’home i la de cavall.
 Substància pensant: segons Descartes, una substància és allò que no necessita cap altra cosa per existir, excepte Déu i la pensant és el Jo, l’ànima.
 Substància extensa: segons Descartes, una substància és allò que no necessita cap altra cosa perexistir, excepte Déu i la extensa és el Món.
 Substància divina: és Déu, segons Descartes infinit i perfecte.
 Geni maligne: segons Descartes, és un “Déu trampós” que ens enganya sobre les veritats de les matemàtiques i contradiu l’existència de Déu. Com per exemple, i si dos més dos no és quatre i és cinc?
Explica:
 Com arriba Descartes al “cogito ergo sum”?
L’objectiu de Descartes éstrobar una veritat absoluta només amb l’ús de raó, que li serveixi de fonament últim (la metafísica) sobre la qual edificar l’edifici del coneixement humà. Aquesta veritat ha de ser evident, és a dir, aquella de la qual no es pot dubtar, és innegable. Per trobar-la, decideix rebutjar la tradició, el coneixement només probable i utilitzar idees clares i distintes.
Partint del dubte de si el que estemvivint i sentint és real o no, arriba a la conclusió que si hi ha alguna cosa que dubta, és que hi ha alguna cosa que pensa, una substància conscient, per tant, que existeix. I això és evident, no es pot negar. És així com arriba al “cogito ergo sum”, “Penso, per tant existeixo”, el qual considera la primera veritat i a la vegada el criteri de veritat de qualsevol idea.
 Les regles del mètode:Descartes proposa un mètode basat en el mètode matemàtic i que sigui universal, sigui quina sigui la seva aplicació o camp del saber a la qual es refereixi. Aquest sistema consta de quatre regles:
Regla de l’evidència: és la primera i la més important de les regles del mètode. Consisteix en acceptar com a vertader només allò que sigui clar i distint, és a dir, evident. I aquesta evidència noméses produeix en la intuïció.
Regla de l’anàlisi: consisteix en dividir cada una de les dificultats que trobem en tantes parts com es pugui fins arribar als elements més simples, la veritat dels quals es pot establir mitjançant la intuïció.
Regla de la síntesis: un cop arribats als elements simples d’un problema cal reconstruir-lo fins arribar a la complexitat. La síntesi és un procés ordenat...