Descartes

EL MÈTODE
La raó, segons Descartes, té dues maneres de conèixer: la intuïció i la deducció. La intuïció ens la defineix com la concepció d'una ment pura i atempta tan fàcil i distinta, que no hi ha dubte sobre el que entenem, que naix de la llum de la raó i que pel fet de ser més simple, és més certa que la mateixa deducció. La intuïció és una espècie de “llum natural” per mitjà de la qualcaptem sens cap dubte o error, idees simples, clares i distintes, a les quals denomina naturaleses simples. A partir d'aquestes naturaleses simples es desenvolupa tot el coneixement a través de la segona manera de conèixer, la deducció, que la defineix com la inferència necessària a partir d'altres fets que són coneguts amb certesa. És la intel·ligència descobreix connexions entre les diferentsintuïcions i les recorre pas a pas.
La inspiració cartesiana és matemàtica perquè consdera que la forma de procedir dels geòmetres té les propietats que es necessiten per a fer avançar el coneixement.
Una vegada conegudes les dues operacions bàsiques de la raó (intuïció i deducció) i la seua manera de conèixer, Descartes procedeix a elaborar un mètode i el defineix com algunes regles certes ifàcils mitjançant les quals aquell que les observa exactament no prenrà mai res fals com a vertader i que si augmenta gradualment la seua ciència podrà assolir el coneixement de tot allò que és capaç. A més, considera que el que fa que les matemàtiques obtinguen el coneixement vertader és el mètode que utilitzen per això s'inspira en la lògica.
La idea d'un únic mètode és important perquè esconverteix en una idea central del sistema cartesià. Descartes afirma que la raó és única, per això el saber és únic i, per tant, ha d'haver un únic mètode. En resum, defensa la idea d'una ciència unificada i universal, la Mathesis Universalis, fonamentada en la unitat de la raó i en la unitat del mètode d'inspiració matemàtica.
Descartes pretén la universalització del mètode per la qual cosa formulaquatre preceptes que siguen tan simples i universals que li permeten la seua aplicació a qualsevol ciència.
El primer és l'evidència que estableix no admetre res com a vertader sense saber de manera evident que ho és, per a la qual cosa cal evitar la precipitació i la prevenció ja que són dues causes d'error. La precipitació és acceptar com a evident el que és confús i fosc per no haver-hoaclarit suficientment. La prevenció és l'error contrari, no acceptar com a evident allò que és clar i distint, és a dir, la negació de l'evidència per excés de desconfiança. En segon lloc, formula el criteri de veritat, establint la claredat i la distinció com a notes caracterísitques de les idees o naturaleses simples.
El segon precepte és l'anàlisi, que consisteix a realitzar l'anàlisi delproblemes fins a reduir-los a les idees simples, clares i distintes aprehensibles per la intuïció.
El tercer precepte és la síntesi, on intervé la deducció, i consisteix en una cadena ordenada d'evidències que parteix de les idees clares i distitntes per a arribar al coneixement d'allò més complex, amb la mateixa claretat i distinció del principis dels quals parteix.
El quart precepte ésl'enumeració, tant de l'anàlisi com de la síntesi que consisteix a realitzar enumeracions i revisions per a asegurar-se de no ometre res. La prentesió final d'aquestes enumeracions és estendre l'evidència de la intuïció a la deducció.
L'objectiu de Descartes és trobar veritats absolutament certes sobre les quals no siga possible dubtar, no en el nivell psicològic sinó en el lògic, és a dir, trobar veritatsevidents que permeten fonamentar l'edifici del coneixment vertader. El primer problema al qual s'enfronta és el de trobar-les, i per això elabora el mètode. La resposta, i el primer moment d'aquest procés de recerca del coneixement vertader, és l'anomenat dubte metòdic.
Busca una certesa que estiga més enllà de qualsevol possibilitat de dubte, tant se val com de radical siga. Per això, el...