Descartes
II s. XVII fundador i creador del racionalisme ell inaugra una nova época en la filosofía despres del renaixement (ens trobem en la ilustracio) la filososfia d’aquest es basa en el dubte metodic la seva manera de dubtar es diferent dels esceptics (els eceptics dubten de moltes coses i diuen que realment no hi ha una veritat real) pero ell dubta per trovar la veritat. Descartes es defet el punt d’arribadade moltes filosofía del reste del mon:
- FILOSOFIA ESCOLASTICA
Es una filosofía edieval quefa compatibles a lato i aristoteles amb l’antologia cristiana, es una manera d’adaptar la filosofía grega al cristiaisme. Aquesta filosofía grega es fica en la etapa medieval amb dos persontages distins
1. S V dc SANT AGOSTI D’IPONA
El que fa es introduir a plato en la filosofiaCristiana
2. S. XIII dc TOMAS DE AQUINOS
El que fa es introduir a aristoteles en la teología cristiana.
Descartes agafa de plato el concepte de idea i agafara d’aristoteles el concepte de substancia. ((A més en la mateixa época s. XVII apareix un nou concepte qe s’anomena la elaïcització, que es una separació de la iglesia i una mica de tolerancia a totes les religions.))
Aquesta filosofianeix en les escoles catedralícies on es formava la clerecia que més endavant es convertiran mes endavant en les universitats medievales. Tenien un pla ‘estudi inspirat en la respublica de plató.Aquest pla d’estudi tenen dos rames ;
* Humanístic Trívium (Gramàtica, retòrica, dialèctica)
* Científic Quadrivium ( Aritmetica, Geometria, Musica i astronomia)
La estructura de la classe esduia a terme d’aquesta manera; Es dividia la calse en tres parts ; Lectio Es planteja el tema / Disputatio Es debatia un tema,/ Autoritataes El professor agafa la bíblia i esmenta que allò era això perquè ho diu la bíblia. Debut a la Autoritates es produiex la fal·làcia de autoritat. Que es el principal problema d’aquest sistema. Dscartes resoldra aquest problema amb la creació de noves institucions.S’exten per Europa la creació de Academies per exemple la Royal sociaty de Londres o la Academia lndsey de Roma, acadèmia de ciències de Berlin. Aquestes acadèmies son paral·leles a les universitats tot i que amb una petita diferencia i es que son d’alguna manera més laiques. Aquestes acadèmies substitueix la fal·làcia l’autoritat per la contrastació empírica.
(( Aqui tormen a explicar com lafilosofia grega a arribat al cristianisme. Plato arriva ala fe cristiana gracies a monge franciscà anomenat Sant Agustí D’Ipona s. V dc i Aristòtil va ser introduït a la fe cristiana per un firaire dominicà anomenat Tomàs d’Aquino s.XIII. La filosofia grega (Aristòtil) arriba a occident gracies als arabs Arstotik era un desconegut d’europa, però tot i així va ser molt estudiat pel mon arab perdos arabs avicemma i averrois s. XII. Curiosament en el costet oriental aberrois califat de Cordoba i avicemma en Sammarcanda. Aquets autors tradueixen aristotil al arab i Aquestes obres en arab es tradueixen en l’escola de Toledo en Castellà antic i llatí. Una vegada traduïda al llatí la filosofia d’aristotil s’sexten per tota Europa i entre aquells llocs es troben les universitats de Paris iOxford. La filosofia d’aristotil va tenir un gran exit va tenir grans exits per europa però no era compatibles amb la fe cristiana, perquè l’alma es mor segons aristotil però degons la bíblia l’alma es immortal. Aristotil i Averrois la seva filosofia es converteix en eregia (Quan l’esglesia persegueix i condena a alguna cosa). Averroisme llatí s la manera de anomenar a la traducció de manera despectivade averrois. Com els Franciscans s’especialitzen en Plató i els dominicans en aristotil.creix una mena de Confilicte i competivitat. També la unovesritat de pris fara una interpreacio metafísica important d’aristotil enfocada ala teologia cristiana. i al mateix temps en Oxford es fa una interpretació d’aristotil empirista i naturalista. ))
Al s. XVII neix un moviment anomenat racionalisme amb...
Regístrate para leer el documento completo.