Descartes

MEDITACIONS DE DESCARTES

1. PRIMERA DE LES MEDITACIONS SOBRE LA METAFÍSICA, EN LES QUE ES DEMOSTRA L’EXISTÈNCIA DE DÉU I LA DISTINCIÓ DE L’ÀNIMA I DEL COS.
Descartes comença afirmant que des depetit ha donat com a certes opinions que en realitat no ho eren i que, quan arribi a una edat suficientment madura haurà de buscar possibles dubtes de les bases d’aquestes afirmacions per aixídemostrar que eren falses.
Primer, es dóna compte que tot el que es basava en els sentits sovint ens podia enganyar i que, per tant, no els havíem de creure. Després afirmarà que els somnis són falsos i quehem de vigilar perquè és molt difícil diferenciar la vigília del somni. Seguidament demostrarà que disciplines com la física, l’astronomia, la medicina, etc. poden donar lloc a dubte mentre qued’altres com l’aritmètica o la geometria posseeixen quelcom cert i indubtable ja que, estiguis on estiguis, dos més dos sempre seran quatre. Per últim es dóna compte que Déu també ens pot estar enganyant peròcom és un ésser bo hauria d’existir una espècie de geni maligne que ens fes enganyar-nos a nosaltres mateixos.
Com a conclusió, creurà que tot això pot ser dubtós i farà el possible per norefiar-se’n de cap d’ells, encara que des de petit ho hagués fet per costum.

2. MEDITACIÓ SEGONA: SOBRE LA NATURALEZA DE L’ÀNIMA HUMANA I DEL FET QUE ÉS MÉS COGNOSCIBLE QUE EL COS.
En aquesta segonameditació, Descartes seguirà apartant tot allò que doni lloc a dubte fins trobar alguna premissa que no ho sigui o bé, demostrar que tot és fals. Es centra, però, en néixer des de zero, simulant noreconèixer res com a cert amb el propòsit d’arribar a la veritat.
En aquesta troballa s’ajuda de la falsa existència d’un geni maligne, capaç de fer-lo desconfiar de tot coneixement. D’aquesta manera arriba ala seva primera veritat “penso, per tant, existeixo”: encara que podem dubtar absolutament de tot, fins i tot de la pròpia existència, el fet que pensem ja ens demostra que nosaltres existim i...