Descartes

Per tant, atès que sé de cert que existeixo i, no obstant, no adverteixo que a la meva natura o a la meva essència li convingui necessàriament altra cosa sinó que jo sóc una cosaque pensa, concebo molt bé que la meva essència consisteix només en ser una cosa que pensa, o en ser una substància, de la qual tota essència o natura és tan sols pensar. I tot ique, potser —o més aviat— certament, com després diré, tinc un cos al qual estic estretament unit, no obstant, atès que per una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix,segons la qual sóc només una cosa que pensa i no pas extens i, d’altra banda, tinc una idea distinta del cos, segons la qual aquest és una cosa extensa, que no pensa; resulta certque jo, és a dir, la meva ànima, per la qual sóc el que sóc, és sencerament i veritablement distinta del meu cos, podent ser i existir sense el cos

1. Explicar breument les ideesprincipals del text i com hi estan relacionades (2 punts) 40 paraules aprox.
Descartes diu que ell existeix perquè pensa, independenment la funció pensar del propi cos. Esrefereix a que es immortal, tot i que desaparegui el cos encara existeix la substància pensant.

2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt) 7-15paraules

A) IDEA: El que ell pensa de si mateix.
B) ÀNIMA: El que es en si la persona, la raó, el coneixement, el pensament.

3. Explicar les raons de l'autor PER DISTINGIRL’ÀNIMA I EL COS: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents del pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3punts)

4. Comparar les CONCEPCIONS ONTOLÒGIQUES CARTESIANA I PLATÒNICA (2 punts).

5. EXPLIQUEU I VALOREU LA FUNCIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU EN LA FILOSOFIA DE DESCARTES. (2 punts)