Descartes

Descartes

Descartes va ser tambe matematic i fisic, pero va destacar en l’ambit de la filososfia.
Va dornar una nova orientacio a la filosofía situant l’enfasisi amb la validesa del coneixement huma, i esta considerat el primer filosof modern per l’importancia que dona al jo.
Va estudiar amb els jesuites, i tot i que cirticara tot l’ensenyat , l’influencia de l’escolática queda marcada en laseva obra ( a nivel de vocabulari). La principal motivació de Descartes a l’hora de construir la seva teoría es la convicció que la filosofía hauria de constituir-se com un saber universal, pero la realitat de la filosofía vigent es trobaa molt lluny d’aquest ideal hi ha una multitud de teories diferents i contradictories que l’unic que fan es conduri-nos cap a l’escepticisme i d’aquesta maneranegar-nos la posibilitat d’un coneixement segur/ fiable. La causa de tot aixo segons Descartes no es altre que la manca d’un metode adequeat de coneixement. Aquesta conveccio el va portar a escriur la seva obra filosófica de la cual destacarem 3 llibres: el discurs sobre el metode, les regles per a la dirección de l’enginy i les meditaccions metafisiques.
Descartes ens diu que ens hem d’allunyardel saber tradicional i per aixó crea un metode racional guiat per 4 regles que caldra aplicar de manera activa en la investigación cap al coneixement.
Les regles :
La primera la mes important :
1. La evidencia, on ens diu que no acceptaren com vertader res si no s’ens presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
2. Analisis: hem de dividir els problemas complexos en tantes part com siguinposibles per poder-los solucionar.
3. Síntesis: implica ordenar els propis pensaments pasant de les questions mes simples i fácil de coneixer a les mes compelxes
4. Enumeració: ens diu que hem de fer tantes enumeracions complectes i revisions com siguin posibles per tal d’evitar l’error.
Partint d’aquesta base el metode de coneixement cartesia consta de dues parts/fases, primerament la fasenegativa, la del dubte, (presentada en la 1 meditació). Descartes com be sabem comença alla on acaba el reinaixement en l’escepticisme. Això significa que ho posarem tot en dubte ja que s’han de tenir en compte tots els arguments dels esceptics si el que es vol es funamentar el coneixement. Hi han raons per posar-ho tot en dubte, en primer tenim els errors dels sentits que a vegades ens enganyen, esimprobable que ho fagi sempre pero no tenim criteri per distinguir quan ho fa i quan no, en consequencia no ens podcem fiar dels sentits com a eina de coneixement.
Tambe podem dubta de la existencioa del mon extern a nosaltres, moltes vegades en somnis les coses s’ens presenten amb una gran vivacitat, com si estiguesim en estat de vigilia i en despertar ens adonem que tot plegat era nomes un somni.Tots estem conveçuts que sabem distingir l’estat de vigilia de l’estat animic, pero com no tenim un criteri de distinccio absolutament evident podem dubtar l’existencia del mon . Finalment Descartes tambe ens diu que podem dubtar de les veritats independents de l’experiencia com per exemple la matematica. Soposem que hi ha un geni maligne molt poderos i superior a nosaltres que te com a únicafuncio engañar-nos, ens fa creure tot el que no hi ha. Potser estem conveçuts que 2+2 es = a 4 pero i si en realitat aquest conveçiment es fruit d’un engany i 2+2=6?. No ho sabem del tot cert, arribat a un punt en les teories de Descartes tot es suspitos (es pot dubtar de tot) i aixo significa que el dubte es hiperboplic. Com que es posible dubtar de tot , tot es suspitos i extrany per tant tot s’hade negar . La negació es el limit del dubte. La questio es que si trobo una veritat fins i tot dins del dubte hiperbolic aquesta será irrefutable i superare l’escepticisme. Una vegada arribat al limit del dubte es comença la part positiva del metode.
Part positiva, podem trovar la veritat, el jo (2 meditacio). Aixo comença per exemple amb la frase de : Coguito ergo sum (pienso luego...