Descartes

Pròleg i resum de les meditacions segons Descartes
Les meditacions metafísiques de Descartes tenen com a principal objectiu la demostració de Déu mitjançant raonaments lògics i de definir les bases del coneixement del moment per tal de disposar sobre unes bases més sòlides de les que hi havia fins aleshores.
Descartes també estudiarà la naturalesa dual de l'home composta per la "res cogitans"(pensament) i la "res extensa" (cos). En resum i en paraules de l'autor, podríem dir que Descartes busca trobar "la veritat" de les coses a través de la raó.

Meditació 1
En aquesta primera meditació, Descartes es planteja el dubte principal i la que comporta tot el desenvolupament posterior. Descartes va veure que afirmar o negar totes les veritats individualment seria una idea estúpida iinútil. No obstant això, es va adonar que tots els coneixements que havia adquirit al llarg de la seva vida es basaven en els sentits. Per això es va plantejar: puc fiar-me dels sentits? No, ja que si he pogut comprovar que de vegades m'han enganyat, qui em diu que no ho fan sempre. Una altra observació que ho porto al dubte va ser el fet que no pogués distingir el somni de la vigília.
Tot això vaportar a Descartes a pensar si realment, aquest Déu que el tant vol demostrar, vol que visquem en un món d'engany i mentida. Però això no és possible, ja que Déu és bondat suprema i no seria coherent que volgués que fóssim enganyats. Així doncs, arriba a la conclusió de la possibilitat de l'existència d'un geni maligne, que mitjançant trampes ens porta a l'error.

Meditació 2
Un cop destruïts totsels coneixements que havia adquirit durant la seva vida, busca tornar a reconstruir mitjançant un patró fiable i de molta més solidesa. Per trobar alguna cosa 100% fiable, Descartes busca entre les funcions de l'ànima, ja que les tasques que necessiten del cos no poden afirmar ja que no podem demostrar l'existència de tal cos. Descartes arriba a la conclusió que si pensa, existeix ("cogito ergosum"). Amb això ja ha trobat la veritat absoluta i ja ha demostrat l'existència de l'esperit. Després el cos no és més que el mitjà que utilitza l'ànima per interactuar amb el món material creat per Déu.

Meditació 3
En aquesta tercera meditació, Descartes demostra l'existència de Déu. Com vam demostrar la seva existència? Els humans són una substància, però una substància pensant, unasubstància que desitja, si desitja és perquè li falta alguna cosa, si li falta alguna cosa és perquè hi ha alguna cosa millor, complet, perfecte. Com sabem que nosaltres no som éssers perfectes? Perquè nosaltres, encara que captem les qualitats dels objectes, no sabem si realment aquestes qualitats són les autèntiques o si simplement són aproximacions nostres, diferents segurament a les que realment són dela seva naturalesa. Descartes distingeix entre dos tipus de qualitats: les primàries i les secundàries. Les primàries són les que captem a través de la raó i les secundàries a través dels sentits, per tant, les qualitats primàries són clares i diferents, mentre que les secundàries ens poden portar a l'error.
Encara pensant que fóssim éssers perfectes i autosuficients, se'ns planteja el dubte dequi ens va crear. El cos evidentment neix d'un part i ho explica la biologia, el que ens falta és qui crea l'ànima ("res cogitans"). Evidentment ha de venir d'un ésser superior, Déu, només Ell és capaç d'unir al cos una ànima. I així queda resolt el segon argument de l'existència de Déu.
Així ens faltaria saber com adquirim la idea de l'existència de Déu. Com evidentment no pot percebre a travésdels sentits, ens adonem que només Déu mateix ens va poder introduir aquesta idea de forma natural.

Meditació 4
Havent demostrat l'existència de Déu hem apreciat també que nosaltres som imperfectes, una imperfecció que es demostra a l'hora de realitzar judicis. No podem saber si alguna cosa és cert o no, però si Déu és perfecte l'engany i el frau són imperfectes, el que ens fa pensar que no...