Descolonització

12.DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN(1945-1991)
1. CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ
1.1 La feblesa de les metròpolis
En el període de entreguerres es produeix la eliminació de les colònies. Revolució soviètica es va produir als primers anys nacionalistes que volien la independència.
La 2GM va fer que el moviment d’alliberament nacional aconseguís els seus objectiu. El desenvolupament de la guerra,acaba quan França i Gran Bretanya van ser derrotades, per les potencies del eix. Japó envaeix colònies asiàtiques i africanes.
Els grups de resistència contra l'eix van iniciar una formació de guerrilles contra inversors i rebutja el colonialisme.
Metròpolis anaven contra el model colonial.
L'economia aconseguida no era compensada pels costos. Població condemada a pagar impostos.
1.2.Uncontext internacional favorable
Conseqüències de la 2GM, nou equilibri internacional.
Naixement de la les segones superpotències EUA,URSS. Aquestes dues anaven contra les colònies.
EUA dona independència a les Filipines. URSS, recolza els moviments independentistes.
Tots dos intenten influir a nous països les seves ideologies i economies.
1945, les Nacions Unides recolzen a ladesconlització(reconeixement del dret d’autodeterminació)
L'esglesia catòlic defensa l'evolució del món colonial.
1.3.La força dels moviments nacionalistes
Desprès 2GM, els moviments nacionalistes guanyen moviment i prestigi.
Diferents tipus de moviments:
- Partits comunistes: suport població (indoxina,indonesia).
- Nacionalistes: volien unir tots els sectors socials,tenien suport popular, com el Partit delCongrès de Xina, reivindiquen la identitat religiosa, els islàmics.
- Alguns lloc sobretot Africa negra, hi ha moviments independentistes que mantenen vinculació amb etnies i generen enfrontaments violents.
Líders carismàtic, Nerho, Gandhi etc.. es converteixen en mites de la lluita per la independència, moltes eren de families riques,havien estudiat en universitats i van tornar els valorsculturals a la seva civilització.

2.LES PRIMERES INDEPENDÈNCIES ASIÀTIQUES
2.1.La independencia de l’Índia
L'imperi Britànic,era la potencia més important, a la India hi havia el partit del congrès que reivindicava la independència,el lider era Nehru i Gandhi. Gandhi,va elaborar la teoria de la lluita i resistència coneguda com No-violencia i desobediència.
1942, el partit del congrès va seril•legalitzat i els dirigents militars perseguits.
La minoria islàmica, va crear la Lliga Musulmana, liderada per Mohammed Ali Jinnah, que volia un estat propi.
El agost de 1947,l'India cedeix la independencia i queda dividida per 2 estats:
L'unió India (Hindùs) i Pakistan (Musulmans).

3.EL NAIXEMENT DE LA REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA
3.1.La Xina es converteix en república
El 1911 vaser derrocat l’últim emperador de la Xina, Pu Yi, per una revolució antidinàstica i antiimperialista que va proclamar la República de la Xina. Sun Yazen, fundador del Guomindang o Partit del Poble, va presidir el govern provisional de 1912, encara que un país tan extens va restar dividit, durant molt de temps, en dominis governats pels senyors de la guerra. A partir de 1927, Chiang Kai-shek vadonar al seu govern nacionalista un to autoritari que, a poc a poc, evolucionà cap la dictadura tot ordenant la persecució i extermini dels comunistes que, des de la fundació a Xangai (1921) del Partit Comunista Xinés, van enfrontar-se al govern nacionalista. L’any 1934, el nou líder comunista Mao Zedong va decidir abandonar el sud del país, davant la repressió del govern, i començar la Llarga Marxacap al nord i l’interior del país: unes 100.000 persones van fer una travessia a peu de més de 10.000 km, entre 1934 i 1935, per refugiar-se de la persecució.
3.2.La invasió japonesa i la revolució comunista
El 1937, la situació política va canviar per la invasió dels japonesos que començaren a controlar bona part de la Xina. Temporalment, les forces del Guomindang i els comunistes s’uniren en...