Desconeixement Social De Les Actuacions De Govern

Desconeixement social de les actuacions de govern

Pau Barba/ Sociòleg i Politòleg/ Consultor en polítiques públiques

Les eleccions continuen esdevenint un element clau de legitimitat democràtica. La constatació d’una progressiva desafecció política, així com la desconnexió existent entre governants i governats, posa en perill aquest concepte tradicional de legitimitat democràtica i elsistema democràtic en sí. L’article pretén reflexionar i posar de manifest algunes idees de què es pot fer per facilitar la comunicació entre governants i governats, per tal de garantir que els nostres representants ens rendeixen comptes de les seves accions, i així assolir una veritable legitimitat democràtica.

S’acosten les eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per la tardor de 2010.En una democràcia, les eleccions són un instrument a l’abast de la ciutadania per gratificar o censurar en forma de vots allò que han fet els governs durant la legislatura. Però, què passa si el ciutadà desconeix les actuacions del govern?

Constatació de l’existència d’un alt percentatge de desconeixement respecte les accions de govern

Segons l’enquesta de valoració del govern del Centred’Estudis d’Opinió de gener de 2010, més d’un 27% dels enquestats no saben valorar allò que “més els ha agradat” de l’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya durant l’última legislatura. El percentatge del que “menys els ha agradat” tampoc és gaire engrescador - tot i ser menor-, ja que un 19% dels enquestats tampoc sabien què respondre. Aquests percentatges tan significatius, i alhoradesencisadors, mostren un important desconeixement per part de la ciutadania de l’acció d’un govern al qual ha cedit la seva representació política i al que ha legitimat a través d’unes eleccions democràtiques.

Cap a una rendició de comptes “real”

En un règim democràtic es passen comptes des d’un punt de vista de legitimació política en el moment de les eleccions. En aquest context, l’acteelectoral pot ser catalogat com una “rendició de comptes tradicional”, perquè és a través de les eleccions on els governants reten comptes a la ciutadania vers la seva actuació durant la legislatura. No obstant, si l’electorat desconeix l’actuació de govern, aquesta accepció de “rendició de comptes” perd part de la seva significació essencial, i per tant, és precís trobar altres mecanismes quepermetin una “rendició de comptes” real.

L’existència d’aquests alts percentatges de desconeixement vers les actuacions de govern, ens indiquen que alguna cosa no funciona en relació als canals de comunicació que s’haurien d’establir entre representants i representats. L’escrit se centra principalment en la hipòtesi de què els canals de comunicació emprats actualment entre representants irepresentats no permeten, ni estableixen, les condicions idònies per tal que es doni i vehiculi correctament una relació comunicativa satisfactòria entre governants i governats. Aquesta realitat, posaria en qüestió el concepte tradicional de rendició de comptes en el qual els governants legitimen la seva acció a través de les eleccions. I arribats a aquest punt, seria lògic qüestionar-nos si ésèticament acceptable o es pot legitimar una actuació que es desconeix.

Aquesta reflexió posa en qüestió la legitimitat i els mecanismes de rendició de comptes de l’actual sistema democràtic. Un cop hem vist que el concepte tradicional de rendició de comptes mitjançant el qual un govern legitima la seva acció a través de les eleccions es veu superat per una realitat que ens mostra un desconeixementsignificatiu dels ciutadans vers les actuacions que es duen a terme per part del seu govern; i tenint en compte que les democràcies es legitimen a través de l’acció ciutadana i no per coacció, sembla clar que s’han de trobar noves fórmules que permetin reduir significativament aquests percentatges. I per aconseguir-ho, cal acostar en major mesura l’acció de govern a la ciutadania amb l’objectiu...