Desenvolupament Del Llenguatge

1.- TEORIES EXPLICATIVES Actualment no existeix cap teoria universalment acceptada com explicativa de l’adquisició del llenguatge, tot i així destaquen quatre tendències força influents en la psicologia evolutiva: L’innatisme

•

N. Chomsky, i D. McNeill, són alguns dels autors que defensen aquesta teoria. Aquesta teoria sosté que el paper de l’ambient és el desencadenant d’estructures jaestablertes i internes de l’organisme. • El constructivisme Sosté que el llenguatge resulta de l’acció constructiva del subjecte, a través del desenvolupament de la funció simbòlica i d’altres aspectes cognitius. • Comunicació i interacció: L.Vygotski i B.F. Skinner són algunes de les figures més destacades que posen èmfasi en el paper del control. Les etapes per las que passa el desenvolupament delllenguatge estan subjectes a certa flexibilitat en funció de les característiques dels nens, el que dificulta la seva delimitació exacta en el temps. Tot i així, són bastant similars, inclús entre nens de cultures diferents. • L’emergentisme Alguns dels autors que són/eren partidaris: E. Bates, B. MacWhinney. L’emergentisme proposa que el llenguatge emergeix de la interacció d’altres sistemes mésbàsics.

2

2.- DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE 2.1.- Definició S’anomena desenvolupament del llenguatge (o adquisició de la llengua materna) al procés cognitiu pel qual els éssers humans adquireixen la capacitat de comunicar-se verbalment utilitzant la llengua natural. - Aquest desenvolupament es produeix en un període crític, que va des dels primers mesos de vida fins als inicis del’adolescència. En la majora dels éssers humans el procés es porta a terme principalment durant els primers 5 anys, especialment pel que fa a l’adquisició de les formes lingüístiques i dels continguts. Durant aquests primer anys la velocitat d’aprenentatge és major, i s’adquireixen els elements bàsics i els seus significats, i fins a la preadolescència es consolida l’ús, la inferència pragmàtica i lacapacitat per comprendre enunciats no-literals (irònics, sarcàstics,…). Així doncs, els primers anys, formen el període fonamental encara que el desenvolupament del llenguatge s’allarga molt més enllà dels primers anys. 2.2.- Condicionants Els conicionants necessaris perquè es doni el desenvolupament del lenguatge són: Absència de lesió en els òrgans implicats: sistema auditiu, aparell fonador, etc.Correcte funcionament i maduració adequada del sistema nerviós. Capacitat intel·lectual mínima, ja que es coneix que algunes persones que tenen retràs mental profun no arriben a adquirir l’ús normal de la llengua. Habilitats socials cognitives mínimes: la intencionalitat o motivació de comunicació amb les persones que l’envolten. Aquesta capacitat els nens autitstes no la tenen. Contacte amb parlantcomponent: la intervenció de l’adult és important, ja que l’evidència empírica mostra que els nens que no tenen contacte amb persones amb competència lingüística són incapaços de desenvolupar el llenguatge per sí mateixos, tot i disposant d’una intel·ligència “normal”. La motivació i intent comunicativa apareix molt aviat, fet que s’anomena protoconversació. La protoconversació consisteix endiàlegs molt primitius, caracteritzats pel contacte ocular, somriures, gorgejos i alternança d’expressions. Aquest tipus de conducta la podem trobar ja en nens de dos mesos.

3

2.3.- Característiques del desenvolupament Les característiques de desenvolupament del llenguatge comprèn tres dimensions bàsiques:
•

La forma: detallant l’ordre cronològic de l’adquisició dels diferents sons,l’increment del lèxic y del conjunt de formes i morfemes gramaticale, a mesura que el nen progressa en l’adquisició del llenguatge. El contingut: describint quin significat, quines restriccions i quina intencionalitat tenen les emissions per part del nen. L’ús, que es refereix bàsicament a l’adequació pragmàtica i la pertinença de les emissions en cada context.

•

•

Sempre considerant el seu...