desenvolupament humà
Páginas: 2 (298 palabras)
Publicado: 4 de mayo de 2015
La Psicologia del desenvolupament, doncs, és la branca de la psicologia que estudia els processos psicològics de canvi, que es donen en el cicle vital de les persones.
Segons la RAE,el desenvolupament és l'acció de desenvolupar, és a dir avançar, evolucionar, incrementar, estendre, augmentar, alguna característica tant física com intel·lectual o moral.
El desenvolupament ésmetamorfosi. No hi ha un estadi final, és una constant interacció amb el seu entorn. Aquests canvis són de caire biològic (per exemple l'alçada o el pes), cognitiu (per exemple la capacitat per aresoldre problemes) com a psicosocial (per exemple la relació amb la mare). No obstant, tots aquests nivells no es desenvolupen de forma independent, sinó que estan interrelacionats.
La cultura ieducació concreta i no universal, són aspectes externs que modelen la nostra manera de ser. També hem de tenir present que les persones no som una tabula rasa; haurem de considerar aspectesinterns.
La finalitat última d'aquests canvis en els humans és la millor adaptació al medi, de manera que aquests canvis són cada vegada més complexos. El nostre objectiu es la supervivència.
SegonsPiaget, "El comportament és el conjunt d'accions i eleccions sobre el medi que serveixen per organitzar els intercanvis a nivell òptim" (1967, pàg.57). Amb una visió d'accent biològica versusVygotsky amb unes dimensions més socials.
"Mai et banyaràs dues vegades en el mateix riu", com el filòsof grec, Heráclito de Éfeso deia.
Hi ha diversos enfocaments a l'hora d'abordar, descriure iexplicar el què s’entén pel desenvolupament i tots son complementaris (etapes, edats, processos).
Bibliografia
Perinat, A., Miras Mestres, M. i Onrubia Goñi, J. (2014).Psicologia del desenvolupament I. Introducció (pp. 3-7). Barcelona: FUOC.
Real Academia Española (2015). Desarrollo. Recuperat el 6 de maig de 2015 a http://lema.rae.es/drae/?val=desarrollo
Segons la RAE,el desenvolupament és l'acció de desenvolupar, és a dir avançar, evolucionar, incrementar, estendre, augmentar, alguna característica tant física com intel·lectual o moral.
El desenvolupament ésmetamorfosi. No hi ha un estadi final, és una constant interacció amb el seu entorn. Aquests canvis són de caire biològic (per exemple l'alçada o el pes), cognitiu (per exemple la capacitat per aresoldre problemes) com a psicosocial (per exemple la relació amb la mare). No obstant, tots aquests nivells no es desenvolupen de forma independent, sinó que estan interrelacionats.
La cultura ieducació concreta i no universal, són aspectes externs que modelen la nostra manera de ser. També hem de tenir present que les persones no som una tabula rasa; haurem de considerar aspectesinterns.
La finalitat última d'aquests canvis en els humans és la millor adaptació al medi, de manera que aquests canvis són cada vegada més complexos. El nostre objectiu es la supervivència.
SegonsPiaget, "El comportament és el conjunt d'accions i eleccions sobre el medi que serveixen per organitzar els intercanvis a nivell òptim" (1967, pàg.57). Amb una visió d'accent biològica versusVygotsky amb unes dimensions més socials.
"Mai et banyaràs dues vegades en el mateix riu", com el filòsof grec, Heráclito de Éfeso deia.
Hi ha diversos enfocaments a l'hora d'abordar, descriure iexplicar el què s’entén pel desenvolupament i tots son complementaris (etapes, edats, processos).
Bibliografia
Perinat, A., Miras Mestres, M. i Onrubia Goñi, J. (2014).Psicologia del desenvolupament I. Introducció (pp. 3-7). Barcelona: FUOC.
Real Academia Española (2015). Desarrollo. Recuperat el 6 de maig de 2015 a http://lema.rae.es/drae/?val=desarrollo
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.