Desenvolupament Humà Sostenible

L’APORTACIÓ DE L’ENGINYER QUÍMIC AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

20.01.2012

OBJECTIU DE LA REFLEXIÓ
En aquesta activitat faig una reflexió personal sobre per quins mitjans l’enginyeria química pot afavorir el desenvolupament humà sostenible per entendre millor el motiu pel qual no s’avança més ràpid en la implantació d’aquests mitjans.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I MEDI AMBIENT
Moltes deles pràctiques i estils de vida de la societat actual no poden continuar indefinidament. Estem sobrepassant la capacitat del planeta de proporcionar-nos la majoria dels recursos que utilitzem i les nostres emissions han arribat a punts crítics, fins el punt que molta gent no cobreixen ni les seves necessitats bàsiques.
Reconèixer que vivim amb recursos limitats i que a més hem d’assegurar mésjustícia en l’accés a aquests recursos són bases fonamentals per a la sostenibilitat i el desenvolupament humà sostenible (DHS).
Entre els 70 i els 90 es produeixen canvis en el marc de la Conferència d’Estocolm (1972) i la de Rio de Janeiro (1992), on es reconeix internacionalment que la protecció al medi ambient i la administració dels recursos naturals han d’integrar-se en les qüestionssocioeconòmiques de pobresa i subdesenvolupament mitjançant polítiques ambientals.

L’ENGINYER QUÍMIC I EL DESENVOLUPAMENT AMBIENTALMENT SOSTENIBLE
La ciència i l’enginyeria han de fer aportacions considerables a la conservació i gestió dels recursos per al DHS des d’una mentalitat totalment diferent a la que ha predominat des de la revolució industrial, la qual ha estat la causa de tots aquestproblemes. Tant universitat com indústria, unides, han de col•laborar en aquest propòsit. Per aquesta raó, l’educació de químics i enginyers químics juga un paper important en esta nova concepció, ja que són agents directament implicats.
Els compostos químics es produeixen en quantitats enormes i a partir d’aquests es sintetitzen infinitat de productes. Per això que els processos basats en l’estalvii prevenció de recursos són especialment importants per al desenvolupament sostenible. El disseny dels processos químics així com les tecnologies aplicables ens els proporcionen químics i enginyers químics i les decisions d’aquests, es reflecteixen en les opcions disponibles per al mercat i conseqüentment, per a la població.
L’objectiu doncs, és que els enginyers i els científics pensin “en verd”i per això és necessari que aquesta visió estigui present des de l’inici dels seus estudis. Aquest és un punt dèbil encara que està a mans de les universitats i fins i tot de les escoles.
A partir d’aquí però, ens trobem amb una llarga cadena de fets que s’han de donar per què aquestes decisions ambientalment sostenibles s’arribin a aplicar a nivell industrial i es posin a disposició delconsumidor. Per una banda, es necessària la promoció de la innovació per no posar frens a les noves idees i per l’altra s’han d’adoptar polítiques que regulin la presa de decisions. Aquestes polítiques depenen de compromisos i negociacions tant a nivell local, com a nivell nacional i internacional, i aquests alhora es veuen afectats per les relacions entre les grans empreses i els diferents països. És enaquest punt on massa sovint entren en joc la corrupció i la governabilitat.
Però si ens centrem en el què es troba en mans de l’enginyer o el científic, s’obre un nou camí que segueix d’alguna manera, els passos dels coneguts “codis de bones pràctiques” i que tracta d’unificar diverses disciplines amb l’objectiu de fer els productes, els processos i els sistemes de producció (PPS) méssostenibles. García-Serna et al. consideren quatre disciplines que sumades a la enginyeria química tradicional fonamenten el disseny sostenible en enginyeria de processos: química verda, enginyeria verda, el disseny integrat “de la cuna a la cuna” (“cradle to cradle”, basat en el tancament de cercles) i el biomimetisme (mitjançant el qual s’imita en la mesura del possible els sistemes naturals)....