Desenvolupament organitzacional del e-learning.

Implicacions socials i culturals del e-learning.

La funció social del e-learning:

Les nostres societats estan sotmeses a grans transformacions promogudes per la implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació a molts àmbits de les nostres vides. Aquestes condicionen les nostres societats a l’hora que determinen noves maneres de comunicar-nos i de relacionar-nos. Através d’internet sorgeixen noves formes de socialització i de convivència radicalment diferents a les anteriors. Així estem davant d’un nou paradigma que transforma i transformarà les nostres relacions socials i culturals. Estem davant d’una societat que podríem anomenar societat xarxa, l’estructura de la qual parteix de la informació i el coneixement.

Un dels àmbits que s’han vist beneficiatsper les noves tecnologies i per internet ha sigut l’àmbit educatiu. Les TIC ajuden a molts docents a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge o fins i tot per a transformar-los radicalment, aquest és el cas de l’e-learning. Podríem definir aquest concepte com;

“L’ús de les noves tecnologies multimèdia i d’Internet per a millorar la qualitat de l’aprenentatge facilitant l’accés arecursos i serveis així com la col•laboració i els intercanvis ”.

Tot i això plantejar la formació en aquests termes ens fa plantejar la possibilitat o no d’accés a la informació, ja que ni totes les societats ni tots els seus membres disposen de les mateixes facilitats d’accés a les tecnologies. En la majoria dels casos quan parlem d’ e-learning ens centrem en els aspectes tecnològics més queno pas els socials. Els aspectes socials determinen i condicionen l’educació i l’e-learning es impossible desvincular-ho de la societat.

Però com ens afecten socialment els canvis provocats per l’e-learning i les noves tecnologies? Cap a on es dirigeixen? Ens afecten a tots per igual? Què cal fer? Cap a on orientar les nostres societats? Aquestes són preguntes en les quals caldriareflexionar per tal de poder orientar aquests canvis en relació a les necessitats i projectes que poden conduir-nos a una societat més madura, més justa i més responsable. Així, no fem referència només a infraestructures sinó que parlar d’e-learning és parlar d’allò que aquest pot fer per a la societat, és parlar d’inclusió i exclusió social.

A continuació faig referència als principals aspectes socialsi culturals que s’han de tenir present per a una correcta implantació de l’e-learning.

- Per a una correcta implementació de l’e-learning el primer que cal és una nova justícia social que permeti fer front a les desigualtats. En aquest sentit cal una intervenció directa dels governs en matèria d’infraestructures i en matèria de formació. Necessitem doncs polítiques que prioritzin iniciativesque promoguin l’e-learning per no caure en la bretxa digital. Cal doncs un context regulat pels governs on hi hagi una correcta i equitativa distribució de les tecnologies, cal una formació del professorat i calen nous mètodes d’ensenyament i aprenentatge els quals s’adaptin a aquestes noves necessitat.

- Perquè les TIC siguin efectives cal una alfabetització digital, no n’hi ha prou endotar als centres d’instruments tecnològics si no saben com els han d’utilitzar. Entenc per alfabetisme digital una pràctica social que implica l’accés a artefactes físics, continguts, habilitats i suport social . Així, un ordinador amb accés a internet no garanteix un bon aprenentatge. Un exemple és el cas Hole-in-the-wall ( forat a la paret) Aquest projecte va ser impulsat pel govern de Nova Delil’any 2000. Aquest pretenia proporcionar accés informàtic als nens de la ciutat. Es va situar un quiosc informàtic en un dels barris més marginals d’aquesta ciutat. Per evitar possibles incidents amb el material els ordinadors estaven dins d’una cabina, sobresortien per mitjà de forats a la paret ( d’aquí prové el nom). La idea era proporcionar als nens d’aquest barri ordinadors que estiguessin...