Desenvolupament personal i educació

DESENVOLUPAMENT PERSONAL I EDUCACIÓ ( PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT)
Curs 2009/10
TEMA 2
INTRODUCCIÓ:
Aquests tema intenta integrar dins un mateix marc explicatiu les relacions que s’estableixen sobre el desenvolupament humà, l’aprenentatge, la cultura i l’educació.
Respondre a les incògnites:
Com es produeixen els canviso modificacions físics i psicològics de les persones al llarg del seu cicle vital?, quin factors son responsables d’aquestes variacions? les pràctiques educatives juguen un paper fonamental en el desenvolupament personal?, som producte de l’entorn social i cultural o tant sols són el resultat de la nostre pròpia biologia o herència genètica?
Donar explicació als processos de canvi evolutiu deldesenvolupament personal i la relació que existeix entre aquests i l’educació és l’objectiu d’aquests tema, partint de la diversitat d’autors, teories i models explicatius que plantegen solucions divergents al respecte, mitjançant els factors responsables i les influències de les pràctiques educatives, conjuntament amb les relacions que s’estableixen entre ambdós.
Dues maneres d’entendre eldesenvolupament humà:
Per una banda els que defensen que el desenvolupament es produeix de forma natural i espontània, com a resultat dels factors interns de caràcter biològic , com a procés necessari que es produeix de forma paral·lela al creixement físic i orgànic responsables del canvi evolutiu controlats per l’herència genètica com és la maduració orgànica (els mecanismes d’assimilació,maduració, equilibri proposats per a Piaget) propis de l’espècia humana i l’experiència pròpia de cada individu com quelcom intern i individual, que es produeix de dins a fora no valorant els factors de l’experiència social, l’intercanvií i la comunicació com a procés del canvi en el desenvolupament de les persones, malgrat si reconeix que l’educació pot proporcionar un cert avanç en la maduració o eltransit d’un estadi a un altre, però no es un factor determinant.
Per l’altre els que defensen que existeix una relació entre el desenvolupament i els processos educatius mitjançant la mediació dels elements socials i culturals en el comportament i desenvolupament dels individus, l’experiència d’aquesta mediació es cabdal en la configuració i el seu desenvolupament en dos sentits com a processoscomplementaris i interrelacionats:
* Els factors biològics i l’experiència ambiental: (Vigotski l’anomena la línea natural del desenvolupament), serien els canvis psicològics, fruit del codi o herència genètica.

* La mediació cultural: línea social i cultural del desenvolupament que ens proporciona la possibilitat d’acumulació i organització de l’experiència, que a més a més del’herència genètica ens proporciona informació, adquisició d’eines, aprenentatge d’habilitats, pautes de comportaments, valors etc provinents de l’herència cultural en un context concret de cada grup social, que condicionen de forma directe la configuració i desenvolupament personal, mitjançant processos que van de fora a dins conjuntament amb la dinàmica interna de cada individu.
L’herència genètica il’experiència ambiental no es suficient, la participació i la interacció social constitueixen factors decisius per el desenvolupament humà, el fet que gaudir de l’ajuda i l’ensenyança de persones més competents per l’adquisició de competències i maneig d’instruments que parteixen de la construcció social d’un grup determinat es bàsic. L’educació aleshores es fonamental per tal de dur a terme aqueststraspàs de competències culturals i com element imprescindible per l’activitat i creixement humà

DOS MARCS O PERSPECTIVES TEÒRIQUES
LA TEORIA PSICOGENÈTICA DE JEAN PIAGET:
Tracta d’explicar els diferents aspectes del desenvolupament cognitiu, mitjançant tres principis bàsics:
1. La intel·ligència humana, és una forma determinada d’adaptació biològica, mitjançant la intel·ligència...