Desfile De Modelos

“Desfile de modelos” – José Ramón Ayllón

En aquest llibre, l’autor fa un anàlisi de la conducta ètica, tot fent un recorregut pels autors i filòsofs del nostre passat, com ara Aristòtil, Hume, Marx, Nietzsche, Freud, etc.


Al començament del llibre, ens parla dels primers homes de la història. Ells es regien per la norma del “si A... llavors B”. Amb la aparició de lasubjectivitat, la llibertat intel·ligent i la autoconsciència, va ser possible l’autocontrol. Ara era “si A... llavors B,C,D..., o qualsevol cosa, o totes a la vegada o cap d’elles”. Ens diu també, que per la nostra intel·ligència i llibertat, estem obligats a triar, però no estem obligats a encertar. Per aquest motiu es necessària una brúixola que ens orienti en el confús i agitat mar de la vida: això ésl'ètica.


Als següents capítols, Ayllón reflexiona sobre el fet que suposa ser animal racional: escoltar simultàniament dues trucades; la del plaer i la del deure. Per explicar-ho ens parla del relativisme i l’hedonisme, com defensors de viure buscant el plaer i suprimint el dolor, creuen que no hi ha absoluts ni morals, ni físics. Aquest descontrol dels plaers, ens donen a nosaltres noper la nostra part com a homes sinó per la part animal. Nosaltres som una barreja inseparable de la raó i el desig, però aquesta barreja es inestable. La raó es la responsable de controlar mitjançant la temprança, el desig. No podem desfer-nos del desitjos perquè formen part de la nostra naturalesa com a homes, però si podem controlar-los i dirigir-los cap al bé.


A continuació ens parladels sentiments, la amistat i l’amor com aspectes essencials per viure i ser feliç, tot sent controlats i dirigits per la raó. Ens diu que l’home ha nascut per buscar la felicitat. Com defineix Pedro Salines, la felicitat és un paradís sense lloc, una illa sense mapa. Sabem que no sabem on buscar-la, perquè ella va solta i s'escapa, juga amb nosaltres. L’autor fa una reflexió sobre l'utilitarismeo consecuencialisme, aquests dos conceptes es basen en que una acció és correcta si produeix tant bé com qualsevol altra, i és obligatòria si produeix més bé que qualsevol altra. I ens diu que sembla un criteri moral clar i verificable, però no ho és en absolut ja que afirma que el fi justifica els mitjans.


Arrel d’això, ens parla del mal. Aquest és universal, inevitable iincomprensible. Néixer, morir i sofrir, són realitats fonamentals que escapen de la nostra voluntat. És evident que sobre la realitat impera una llei no humana, alguna cosa regeix aquestes coses. Déu ens parla per mitjà de la consciència, i ens crida per mitjà dels nostres dolors: els usa com a megàfon per despertar a un món sord.

Després fa una reflexió sobre el progrés, la justícia i la utopia.Sobre el progrés diu, que cal valorar en quina mesura el que s'avança justifica el que es retrocedeix. Que entenem el progrés com a benestar, però confonem el benestar amb diners. Sobre la utopia diu, que és irreal perquè el real és la llibertat. La utopia només és possible sobre el paper, doncs si vol ser real ha de ser-ho sobre la tomba de la llibertat. I per últim, diu que naufraguem amb freqüènciaen la injustícia i en el mal. Les utopies salvadores no arriben, i si arriben també ens enfonsem amb elles. Però sempre ha surat com a taula de salvació no la justícia utòpica sinó la justícia possible. Aquesta justícia consisteix en la conformació interior de l'ànima aconseguida quan cadascuna de les seves parts fa el que li correspon, i quan l'home és capaç de dominar-se i d'integrar ladiversitat contradictòria de les seves forces interiors.

Per saber dirigir la nostra conducta cap el bé, l’autor en parla de la paraula tolerància. Aquesta presenta dos significats: permetre el mal sense aprovar-ho i respectar la diversitat. Ayllón diu que s'ha de tolerar alguna cosa sempre que, de no fer-ho, s'estimi que ha de ser pitjor el remei que la malaltia. Cal exercir la tolerància,...