DESIG MORTAL D INMORTALITAT

DESIG MORTAL D'IMMORTALITAT
- Alça, arribaràs tard el primer dia- va bramar Lluc preocupat. - Una estoneta més mamà- va mussitar Hug amb els ulls encara tancats. Quan Lluc per fi va aconseguir que s'alçara, es va rentar la cara i va pensar que a partir d'eixe dia les coses canviarien per a ell. Es va posar la seuatoga nova i va eixir espantat a la seua primera classe d'encanteris. En l'acabar, va sentir com el món se li queia damunt, era la seua primera classe i encara no sabia ni com es deia la professora. De camí a la següent classe es va trobar amb Lluc i li va dir que el director l’estava buscant. Després d'uns minuts pensant en tot el que deixavaarrere per estar allí, es va dirigir cap a l'imponent despatx del director. Va entropessar i va caure al fred sòl, tirant els seus pesats llibres de primer de màgia. Estela, la seua companya de pupitre, el va ajudar a alçar-se. Quan les seues mans es van tocar i les seues mirades es van encreuar els dos van sentir com en el seu interior una espurna havia brollat.Després de mitja hora perdut en aquell laberint d'habitacions i corredors, amb aquell indesxifrable mapa, va aconseguir arribar al despatx. Va tocar la porta i el vetust director contestà amb el seu silenci. Xerris li va demanar que prenguera seient i després d'un lapse en silenci Hug li va propinar una pregunta de la qual ja sabia laresposta. - Per què a mi?- va dir amb veu tremolosa. - Som molt pocs els privilegiats que posseïm el do de la màgia, i tu tens un molt especial- va contestar el director evadint la pregunta.- Però... i la meua família- va tartamudejar davant la impetuosa mirada del director. - No et preocupes xicon, estaran bé- va assegurar amb un somriure en el rostre. El director es va alçar i es va apropar a la finestra invitant Hug que l'acompanyara. Des d'aquella finestra es veia un frondós bosc. Entreels arbres sobreeixia un, un arbre majestuós i ple de vitalitat, i Hug li va preguntar per ell. - Eixa és la nostra font d'energia més pura, el Gran Arbre, alimentada per l'ànima dels nostres avantpassats- va dir el director amb els ulls vidriosos- li queda poc temps de vida, per tant, a la nostra espècie també.- Però això no pot passar, el món no pot viure sense màgia- va dir Hug sobresaltat. - Tens molta raó, en el món tot flueix a través de la màgia, des del somriure d'un xiquet fins el medrar d'una flor- va recitar melancòlic el director- per eixa raó estàstu ací. Hug es va quedar pensatiu, no sabia què volia dir el director, però va reprimir la seua curiositat i es va acomiadar. La següent classe era la de conjurs. En l'arribar, el professor el va invitar que s'assentara i ell va obeir en silenci.Havien de fer que una llavor de Ricinus Precatorius, una inusual planta, germinara. Hug va tocar amb la seua vareta la llavor i va notar com el mannà inundava tot el seu cos. De la llavor va sorgir una grotesca flor. Frederic, el professor de conjurs, estava atònit i li va demanar que al final de la classe s'esperara. En finalitzar...