desigualtat de la dona al món
Páginas: 7 (1552 palabras)
Publicado: 3 de abril de 2013
LA DESIGUALTAT DE LA DONA AL MÓN
ÍNDEX
1. Condició social de la dona al llarg dels segles XVIII, XIX, i XX
1.2. Segle XVIII, Feina, família i noves idees
1.3. Segle XIX, de la feina a casa a les fàbriques
1.4. Segle XX, cap a l’igualtat de drets
1.5.
1.CONDICIÓ SOCIAL DE LA DONA
AL LLARG DELSSEGLES XVIII, XIX i XX
EL SEGLE XVIII: FEINA, FAMÍLIA I NOVES IDEES.
Es difícil de determinar el moment en què les dones van tenir consciència de la discriminació que patien i s’hi van rebel·lar. Des de fa molt de temps, algunes dones han desafiat la seva situació, però són casos excepcionals dels quals es conserva molt poca informació.
A partir del segle XV, hi va haver dones, com lafrancesa Christine Pizan o l’anglesa Mary Astel, que van defensar de manera argumentada els interessos de la dona. Aquest corrent de pensament, conegut com la querelle des femmes, va insistir a considerar causants de la situació de la dona els condicionaments socials i no pas els biològics. També va reivindicar l’accés a l’educació i a la cultura per a superar la subordinació femenina. Aquest tipus deprotesta va continuar fins a la fi del segle XVIII.
FAMILIA, CASA I FEINA
La casa era el lloc on vivien els membres de la família i on es produïa el que es necessitava per a sobreviure. Al camp, les famílies eren pràcticament autosuficients: obtenien els aliments, fabricaven els estris necessaris per al treball de la terra, confeccionaven els vestits, etc.
A la ciutat, l’estança on vivia lafamília i els tallers artesanals eren contigus i la vida familiar girava entorn del taller. Això fa que es parli d’un sistema domèstic de producció.
Les dones, a més de cuinar, rentar la roba, cosir i tenir cura dels fills i dels malalts de la família, treballaven en el camp o en els tallers artesanals i de vegades realitzaven algun altre tipus de feina que permetia de millorar les condicionseconòmiques de les famílies. Així, doncs, moltes feien de dides, de bugaderes o de criades de famílies benestants.
Les dones eren les protagonistes de les manufactures tèxtils. Teixir els draps de llana i de lli era feina principalment de dones, i va constituir una important font d’ingressos.
La condició de les dones en la societat continuava determinada per l’estat civil. Les dones erenclassificades segon la llei i la moral, tal com s’havia esdevingut a l’Edat Mitjana, en solteres, casades, vídues o monges. El matrimoni era una elecció paterna .
EL SEGLE XIX: DE LA FEINA A CASA A LES FÀBRIQUES.
Durant el segle XIX, les dones van haver de sortir de casa per a treballar a les fàbriques., també es va reforçar amb arguments nous el discurs, és a dir,el conjunt de les idees i dels escrits que les relegaven a l’àmbit domèstic. En front d’aquesta situació, les dones van protagonitzar accions per a reivindicar els seus drets que constitueixen les primeres manifestacions col·lectives del feminisme.
Les idees sobre les dones.
La condició de la dona en la societat estava determinada per la seva funció natural d’esposa i mare. Es consideravanatural que la dona es dediqués a procurar el benestar de la família en l’espai privat de la llar. D’aquesta manera, la feina de les obreres fora de la llar, especialment a les fàbriques, es va començar a veure com un desafiament al model de gènere, cosa que va fer que es condemnés la fàbrica com un lloc sense moral, que afavoria la depravació de les noies. Moltes dones van haver de realitzar feinesextres a la llar (de cosidores, de barretaires, de guanteres) que encara es pagaven pitjor.
L’exaltació de la vida domèstica i de la maternitat va ser acceptada plenament per tots els grups socials i per pensadors de diverses ideologies. La primera conseqüència d’aquest model va ser que es consolidés la feina femenina coma accessòria i complementària de la masculina, la qual cosa va permetre...
ÍNDEX
1. Condició social de la dona al llarg dels segles XVIII, XIX, i XX
1.2. Segle XVIII, Feina, família i noves idees
1.3. Segle XIX, de la feina a casa a les fàbriques
1.4. Segle XX, cap a l’igualtat de drets
1.5.
1.CONDICIÓ SOCIAL DE LA DONA
AL LLARG DELSSEGLES XVIII, XIX i XX
EL SEGLE XVIII: FEINA, FAMÍLIA I NOVES IDEES.
Es difícil de determinar el moment en què les dones van tenir consciència de la discriminació que patien i s’hi van rebel·lar. Des de fa molt de temps, algunes dones han desafiat la seva situació, però són casos excepcionals dels quals es conserva molt poca informació.
A partir del segle XV, hi va haver dones, com lafrancesa Christine Pizan o l’anglesa Mary Astel, que van defensar de manera argumentada els interessos de la dona. Aquest corrent de pensament, conegut com la querelle des femmes, va insistir a considerar causants de la situació de la dona els condicionaments socials i no pas els biològics. També va reivindicar l’accés a l’educació i a la cultura per a superar la subordinació femenina. Aquest tipus deprotesta va continuar fins a la fi del segle XVIII.
FAMILIA, CASA I FEINA
La casa era el lloc on vivien els membres de la família i on es produïa el que es necessitava per a sobreviure. Al camp, les famílies eren pràcticament autosuficients: obtenien els aliments, fabricaven els estris necessaris per al treball de la terra, confeccionaven els vestits, etc.
A la ciutat, l’estança on vivia lafamília i els tallers artesanals eren contigus i la vida familiar girava entorn del taller. Això fa que es parli d’un sistema domèstic de producció.
Les dones, a més de cuinar, rentar la roba, cosir i tenir cura dels fills i dels malalts de la família, treballaven en el camp o en els tallers artesanals i de vegades realitzaven algun altre tipus de feina que permetia de millorar les condicionseconòmiques de les famílies. Així, doncs, moltes feien de dides, de bugaderes o de criades de famílies benestants.
Les dones eren les protagonistes de les manufactures tèxtils. Teixir els draps de llana i de lli era feina principalment de dones, i va constituir una important font d’ingressos.
La condició de les dones en la societat continuava determinada per l’estat civil. Les dones erenclassificades segon la llei i la moral, tal com s’havia esdevingut a l’Edat Mitjana, en solteres, casades, vídues o monges. El matrimoni era una elecció paterna .
EL SEGLE XIX: DE LA FEINA A CASA A LES FÀBRIQUES.
Durant el segle XIX, les dones van haver de sortir de casa per a treballar a les fàbriques., també es va reforçar amb arguments nous el discurs, és a dir,el conjunt de les idees i dels escrits que les relegaven a l’àmbit domèstic. En front d’aquesta situació, les dones van protagonitzar accions per a reivindicar els seus drets que constitueixen les primeres manifestacions col·lectives del feminisme.
Les idees sobre les dones.
La condició de la dona en la societat estava determinada per la seva funció natural d’esposa i mare. Es consideravanatural que la dona es dediqués a procurar el benestar de la família en l’espai privat de la llar. D’aquesta manera, la feina de les obreres fora de la llar, especialment a les fàbriques, es va començar a veure com un desafiament al model de gènere, cosa que va fer que es condemnés la fàbrica com un lloc sense moral, que afavoria la depravació de les noies. Moltes dones van haver de realitzar feinesextres a la llar (de cosidores, de barretaires, de guanteres) que encara es pagaven pitjor.
L’exaltació de la vida domèstica i de la maternitat va ser acceptada plenament per tots els grups socials i per pensadors de diverses ideologies. La primera conseqüència d’aquest model va ser que es consolidés la feina femenina coma accessòria i complementària de la masculina, la qual cosa va permetre...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.