Desintegració Unió Soviètica

CAUSES I PROCÉS DE LA DESINTEGRACIÓ DE LA UNIÓ SOVIÈTICA I EL BLOC DE L’EST

L’inici de la crisi del socialisme a Europa el podem situar cap els anys 70, donat que es van donar una sèrie de fets i situacions que primer d’una manera difusa i després més clarament van portar als governs socialistes de l’est d’Europa  a una crisi que conduiria a la desintegració de la Unió Soviètica i del bloc del’est vint anys més tard.


Tot i això, ja tenim un punt de discòrdia amb el trencament de la Xina comunista i la Unió Soviètica a l’any 1963. El cert és que la Xina considerava als soviètics massa burocràtics i poc revolucionaris i els soviètics per la seva banda consideraven als xinesos excessivament perillosos per les seves idees radicals, que enmig de la guerra freda feia pensar quel’actitud xinesa podia portar cap a un holocaust nuclear en el que no creia la Unió Soviètica.


De totes maneres podem situar el principi del final quan després de la caiguda de Khruixtxov  l’any 1964 la classe burocràtica i administrativa de la URSS va donar el liderat a Leonid Brezhnev, un home de palla, un titella posat per la nomenklatura. La nomenklatura, les llistes burocràtiques del partit, vancrear un clima de corrupció que amagava els problemes amb suborns, compres i influències. Tot i que aquest era un fet poc conegut pel poble sí que va anar creant un clima dintre dels joves polítics de necessitat de canvi i neteja. Brezhnev va portar a terme una política d’estancament on es van aturar les reformes necessàries per solucionar alguns problemes estructurals, això va fer que la URSScomencés a quedar-se en el camí. Alguns dels indicadors de progrés començaven a assenyalar que la URSS quedava endarrerida respecte a Occident, per exemple mentre l’esperança de vida creixia al món occidental a la Unió soviètica s’estancava. Aquests indicadors van crear una certa ansietat dintre del món polític soviètic. 


La crisi petrolífera de l’any 73 va tenir a curt termini conseqüènciespositives tot i que a llarg termini van conduir cap un gran crac. La Unió Soviètica era un dels principals productors de petroli, amb la crisi va sortir molt beneficiada i va fer que molts dels estats satèl·lits demanessin crèdits per portar a terme reformes necessàries,  però amb la crisi energètica dels anys vuitanta aquests crèdits es van convertir en un llastra insalvable.


El fet és que onrealment va començar a desfer-se el bloc de l’Est va ser amb els estats satèl·lits on van créixer corrents d’opinió aperturistes. Va ser especialment important la situació de tres països Hongria, Txecoslovàquia i Polònia 


A Txecoslovàquia, cap l’any 68, la manera com es va eliminar el Khrixtxovisme va deixar empremta i va portar a una lluita entre progressistes i conservadors que va acabar ambl’ascens al poder del moderat Dubcek i que va conduir en l’anomenada Primavera de Praga  amb una invasió militar soviètica recolzada per altres forces del Pacte de Varsòvia. Tot i el control de la situació dintre del socialisme va queda la sensació que el comunisme començava a no estar legitimat completament.


A Polònia, a l’estiu de 1980 va aparèixer un moviment sindicalista independent decorrent catòlica anomenant Solidarnosc que va tenir tanta força que va obligar al govern a legalitzar-lo. No hem d’oblidar que dos anys abans el cardenal Karol Wojtyla va ser elegit papa de l’església catòlica. Un any més tard els comunistes polonesos van il·legalitat Solidarnosc, per por a una intervenció soviètica.


La realitat és que als estats satèl·lits de l’Europa de l’est començava anéixer un corrent d’opinió que treia legitimitat a la intervenció soviètica.


Un altre fet, aquest de caràcter bèl·lic va ser determinant en l’acceleració de la desintegració. Va ser la invasió soviètica de l’Afganistan el Nadal 1979. Amb l’arribada del príncep Daud a l’any 1973, l’Afganistan s’havia apropat molt a Moscou. Però les diferents situacions que va passar el país durant els...