despiece de una vespa pk 75 s junior

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 — Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939) fou un poeta, escriptor i intel·lectual andalús. Pertangué en els seus inicis al moviment literari del Modernisme, però més tard passà a ser membre de la Generació del 98. Va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, després de la derrota de la bàndol republicà.
Taula de continguts  [amaga] 
1 Biografia
2 Obra
3 Característiques de la seva poesia
4 Poemes musicats
5 Anticatalanisme
6 Referències
7 Enllaços externs
Biografia[modifica | modifica el codi]


La tomba d'Antonio Machado al cementiri de Cotlliure
Antonio Machado va néixer el 26 de juliol de 1875 a Sevilla. Fou el segon de tres germans d'una família d'ideologia liberal. El seu pare, Antonio MachadoÁlvarez, Demófilo, amic de Joaquín Costa i deFrancisco Giner de los Ríos, publicà nombrosos estudis sobre el folklore andalús i gallec. La seva mare fou Ana Ruiz. El seu avi, Antonio Machado Núñez, era metge i professor de ciències naturals.
El 1883, el seu avi és nomenat professor de la Universitat Central de Madrid i tota la família s'hi trasllada. Antonio Machado completa llavors la seva formació a lacèlebre Institución Libre d'Enseñanza, fundada perFrancisco Giner de los Ríos.
Machado interromp diverses vegades els seus estudis, afectat pels problemes econòmics de la seva família després de la mort del seu pare per tuberculosi el 1893, i la del seu avi, el 1895. L'influx familiar i el seu centre d'estudis van marcar el seu camí intel·lectual.
El 1899, Antonio Machado viatja a París, on viu elseu germà Manuel, i treballa de traductor a l'editorial Garnier. Allí entrarà en contacte amb Oscar Wilde i Pío Baroja. Torna a Espanya i treballa d'actor mentre cursa el batxillerat.
El 1902 torna a París i coneix Rubén Darío. De tornada a Madrid es fa amic de Juan Ramón Jiménez, que és redactor en cap de la revista modernista Helios, en la qual Machado col·labora. Participa en nombroses tertúliesi entra en contacte amb els joves grups literaris.
El 1907 guanya les oposicions a una plaça de catedràtic de francès de l'institut de Sòria, on es fa amic de Vicente García de Diego que era catedràtic de llatí i grec del mateix institut. Coneix Leonor Izquierdo, que treballava a casa de Vicente García de Diego, amb la qual es casarà dos anys després. Ella tenia quinze anys i ell trenta-quatre.El 1911 van tots dos a passar un any a París, ja que havia aconseguit una beca per a ampliar els seus estudis. Allà assisteix a les classes d'Henri Louis Bergson, però Leonor cau malalta de tuberculosi el mateix juliol i mor un any més tard, l'1 d'agost del 1912. Això provoca una gran depressió a Machado i sol·licita el seu trasllat a Baeza (Jaén), on viurà durant set anys amb la seva mare dedicata l'ensenyament i a l'estudi, i amb poca activitat per l'escriptura poètica.
El 1917 coneix Federico García Lorca i el 1919 es trasllada a Segòvia. Al 1927 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, tot i que va abandonar el càrrec. El 1932 se li concedeix un lloc de professor a l'institut Calderón de la Barca, de Madrid.
Amb l'esclat de la Guerra Civil marxaa Rocafort (València). El 1937 publica la seva última obra, La guerra. El 1939, amb la derrota de l'Exèrcit Popular de la República fuig d'Espanya i, passant per Barcelona,[1] s'exilia a Cotlliure (Catalunya Nord), on poc després es produeix la mort del poeta i la de la seva mare amb només tres dies d'interval. A la seva butxaca es troba el seu últim vers escrit: "Estos días azules y este sol de la infancia".Obra[modifica | modifica el codi]
La seva obra poètica s'inicia amb Soledades (1903), que va ser escrita entre 1899 i 1902. En el breu volum ja es notaven molts trets que caracteritzarien la seua lírica posterior.
El 1907 publica Soledades, Galerías y Otros poemas, una versió ampliada de Soledades, després de guanyar les oposicions a una plaça de catedràtic de francès. Aquesta edició...