despues de la calma

LA REVOLUCIÓ I LA UNIÓ SOVIÈTICA (1917-1941)

1.RÚSSIA ABANS DE LA REVOLUCIÓ (DELS TSARS)
1.1.UN IMPERI IMMENS I ENDARRERIT
1.2.EL CREIXEMENT DE L’OPOSICIÓ
Des del XIX, van anar creixent els moviments d’oposició al sistema polític del tsar (al tsarisme). El procés d’industrialització va ajudar a provocar la modernització, l’aparició d’una classe obrera descontenta a que s’estenguessin lesidees del marxisme i de l’anarquisme (idees crítiques per al Imperi rus).

Grups d’oposició:
1. GRUPS POPULISTES: Defensaven la destrucció del tsarisme a través d'accions violentes, atemptats...
La voluntat del poble: el grup + important dels russos.

2. ANARQUISTES: Relacionats amb els populistes, bastant importants.
Terra i llibertat: el grup + important dels anarquistes, estaven en contrade el tsarisme mitjançant accions violentes, atemptats... i el repartiment de la terra dels pagessos.

3. PARTITS LIBERALS:
El partit constitucionista democràtic: el + important, partit moderat i de centre, volen acabar amb la monarquia absoluta del tsar (tsarisme).

4. MARXISTES RUSOS: L'any 1898 a Rússia s'havia creat el partit socialdemocrata rus (PSDR). MONXEVICS
1898 PSDR1905 BOLXEVICS (Lenin)

1.3.LA REVOLUCIÓ DEL 1905 I ELS INTENTS DE REFORMA
Al XIX (1894), el Tsar era Nicolau II, i Rússia era una monarquia absoluta. Va augmentar el descontent de la societat, es queixaven de les males condicions de vida. Tot això agreujat per una altre qüestió.
Al 1904, l'Imperi Rus entra en guerra amb el Japó. La guerra suposa importants sacrificis per ala població, augmenta + el descontent.
Al 1905, es produeix l'explosió d'un moviment revolucionari, de protesta, que va dirigit fonamentalment cap al tsar. Però a part de criticar, demanen millores econòmiques en les condicions de vida. Aquesta revolució es produeix a la capital (Sant Petersburg), que començarà amb manifestacions davant del Palau d'Hivern (residència del rei, del tsar).L'exèrcit actua finalment i reprimeix la manifestació, aquesta jornada revolcuionaria es coneix com "Diumenge Sagnant" (morts, ferits, baixes...).
La protesta no s'acaba aquí i les demandes continuen, i després de tot això, el tsar i el sistema no tenen més remei que cedir, donar satisfacció a les demandes que els hi plantejaven.
2.LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DEL 1917
2.1.LA CON
2.2.LA CAIGUDA DEL TSARISME(Febrer 1917)
2.3.LA DUALITAT DE PODERS (Març 1917 - Octubr 1917)
Al Març, hi ha un conflicte entre el govern provisional i els soviets.
Els soviets (controlats pels bolxevics), el govern provisional (molt + conservador), es veu superat per les circumstàncies, desbordat pel moviment popular (soviets). Els soviets exigeixen el final de la guerra, canvis, en definitiva, que Rússia abandonés la1GM.
A l'Abril, Lenin, líder bolxevic, torna de l'exili i elabora un document conegut com "Les Tesis d'Abril", que tenien una consigna, es pot resumir en: "tot el poder pels soviets". Això es una crida oberta.
El govern provisional està colapsat, les reformes que havia promés no avançen, el desconetent cada cop és + general (afecta a tots), la majoria dels rusos volen el final de la guerra.Davant d'aquesta situació, el príncep Livov, és substituit per un socialista moderat contrari als bolxevics (Kerenski). El nou govern de Kerenski, promet eleccions per escollir els nous representants dels ciutadans. La relació Kerenski - bolxevics, és molt dolenta.
Al Agost, encara es va complicar +, i a Rússia es produeix un cop d'estat per la dreta, militar (general Kornilov): va intentar tornara la Rússia Tsarista. El govern provisional estava en perill, i els bolxevics intenten ajudar a Kerenski per intentar que les forçes tsaristes s'impossessin. L'intent de cop d'estat va fracassar. La situació s'acaba aquí, el cop d'estat es vençut pels bolxevics (tenen molta força, molts seguidors). Desde finals d'Agost, principis de Setembre, els bolxevics prenen la iniciativa i començen a...