destil·lació

La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna. Aquest procés s'utilitza sobretot per tal de separar o purificar els components d'una mescla líquida.
La destil·lació simple s'inicia escalfant la mescla de substàncies, a l'entrar en ebullició la substància més volàtil s'evapora, es condensa en un condensador i esrecull en un altre recipient. Per tal de facilitar el procés es pot usar una bomba de buit per a reduir la temperatura d'ebullició dels components de la mescla inicial i facilitar-ne la separació. Durant la separació en la fase vapor, si la diferència de volatilitat entre compostos de la mescla és petita, no es produirà una bona separació, sinó que el líquid recollit serà més ric en les substànciesvolàtils, però contindrà també components menys volàtils. A major diferència de volatilitat entre les substàncies a separar millor funcionarà la destil·lació.
Taula de continguts [amaga]
1 Principi científic
2 Tipus de destil·lacions
2.1 La destil·lació continua en la indústria química
2.2 La destil·lació en el laboratori
2.2.1 Procés de destil·lació en laboratori
2.3 Destil·lació en cuina2.3.1 Destil·lació alcohòlica
2.3.2 Destil·lació no alcohòlica
3 Vegeu també
4 Bibliografia
5 Referències
Principi científic[modifica | modifica el codi]

A una pressió donada, les mescles binàries (formades per dos components) tenen una temperatura d'ebullició que depèn de les proporcions en que es troba cadascun dels components a la mescla. La composició del vapor en el punt d'ebullicióde la mescla no serà la mateixa que la del líquid, sinó que estarà enriquida en aquell component de la mescla que és més volàtil. La destil·lació es val d'aquest fenomen per condensar el vapor produït a una determinada temperatura, obtenint així una mescla més enriquida en el component més volàtil.[1]
En l'exemple que es mostra a la figura del diagrama de fases, a una temperatura concreta (líniavermella) la fracció molar de cadascun dels components de la mescla serà diferent en el líquid, que en el vapor (creuament de les línies blaves amb les corbes de líquid i vapor, respectivament). Si es condensa el vapor obtingut a aquesta temperatura, el resultat és una mescla dels mateixos components, en la que el component 2 (més volàtil) hi és més abundant que en la mescla de partida.
Tipus dedestil·lacions[modifica | modifica el codi]

Existeixen diferents tipus de destil·lacions;
La destil·lació simple, usada normalment en laboratoris per a separar líquids.
La destil·lació continua, és la usada normalment en la indústria, on constantment s'afegeix mescla inicial i es retira una part de la mescla més volàtil i de la menys volàtil per separat.
La destil·lació continua en laindústria química[modifica | modifica el codi]
En la indústria d'avui dia, els equips que permeten l'esment contacte entre fases són els següents: la columna de plats -anomenada també columna de pisos-, i la columna de farciment.
En les columnes de plats perforats la fase líquida és exclusivament retinguda sobre els plats per l'energia cinètica del gas o del vapor ascendents; per això, quan es treballaamb cabals reduïts de gas o de vapor, els plats disposen de vàlvules o altres dispositius anàlegs, que modifiquen l'espai lliure per al flux en funció del cabal de fase gasosa o vapor ascendent, tot impedint el degoteig de la fase líquida. La fase líquida descendeix d'un plat a un altre de forma contínua pels sobreeixidors dissenyats a tal efecte.
Un altre tipus de plats -ara en desús pel seuelevat cost- són els plats de campanes de bombolleig, en els quals el gas o vapor penetra pels orificis de les campanes i bombolleja a través del líquid retingut.
Pel que fa a les columnes de farciment, s'utilitzen per al contacte continu entre fases. Consisteixen en una carcassa cilíndrica vertical que conté el farciment, format per un material sòlid que pot tenir diferents formes i grandàries....