Detecció de mentires

DETECCIÓN DE MENTIRAS
Mathias Gamer
“Hasta ahora se reputaban indicios corporales de una mentira la sudoración, el descenso del pulso y la respiración entrecortada. Se han incorporado otros signos.¿Cuáles? “

En un estudi on 60 persones parti cipaven en un assaig sobre detecció de mentides on la meitat s’apropiava d’un rellotge i l’altre meitat d’un anell. Els investigadors utilitzaven untomògraf de resonància nuclear que amb un camp magnètic medeix la intensitat d’irrigació de diferents regions del cervell. Així quan els investigadors feien preguntes sobre si havien robat un rellotge oun anell, uns podien negar amb seguretat que no havien robat un rellotge pero havien de mentir per ocultar que havien robat l’anell. De tal manera que els investigadors van identificar un model típicd’activitat cerevral per a les declaracions vertaderes i per a les falses.
Segos l’estat actual de la ciència no existeix cap zona del cervell especialitzades en mentir. Els detectors de mentidescapten reaccions coprorals encara que són difícils de percebre. Els psicòleg David T. Likken va desarrollar un test-de-conciencia-del-delito, no pregunta per culpa (“Ha robat el rellotge?”), sino quetematitza continguts que només pot conèixer que va estar present en el lloc dels fets. Es fan preguntes com “On va trobar el rellotge?, en el joier?, en la còmoda?”. En el interrogatori, el polígrafmedeix variables fisiològiques. L’investigador compara les reaccions al contigut vertader (en la còmoda?) amb les reaccions de les alternatives inventades. Resulta que té coneixement del delicte. Uninnocent mostraria un model poc sistemàtic, s’aprofita del moment perque és difícil de reprimir.
Aquest procediment està reconegut cientificament. Als EUA, els fiscals i agents de policia formulen“preguntes de control” incriminatòries que poden negar-les amb seguretat, per exemple, sobre faltes menors com infraccions de tràfic. Abans els hi deixa ben clar al sospitós que les respostes a les...