DETECTOR DE MONO XID DE CARBONI

DETECTOR DE MONÒXID DE CARBONI


Un detector de monòxid de carboni o detector de CO és un dispositiu que detecta la presència del monòxid de carboni (CO) de gas per tal de prevenir l'enverinament per monòxid de carboni .El CO és un compost incolor, insípid i inodor produït per la combustió incompleta dels materials que contenen carboni. Es refereix sovint com el "assassí silenciós", ja que éspràcticament indetectable sense necessitat d'utilitzar la tecnologia de detecció i la majoria no s'adonen que estan sent enverinats. Els nivells elevats de CO poden ser perillosos per als éssers humans en funció de la quantitat present i la durada de l'exposició. Concentracions més petites poden ser perjudicials durant períodes més llargs de temps, mentre que l'augment de les concentracionsrequereixen disminuir els temps d'exposició que sigui nociu.
Els detectors de CO estan dissenyats per mesurar els nivells de CO en el temps i fer sonar una alarma abans que els nivells perillosos de CO s'acumulen en un ambient, donant a la gent una advertència adequada per ventilar amb seguretat la zona o evacuar. Alguns detectors connectats al sistema també alerten d'un servei de vigilància que podendespatxar els serveis d'emergència si és necessari.

Els detectors de CO estan disponibles com a models independents o dispositius monitoritzats, connectada al sistema. Detectors connectats-System, que poden ser cablejats a qualsevol d'un valor o central d'incendis, estan controlats per una estació central. En cas que la residència està buit, els residents estan dormint o els ocupants ja estan patintels efectes de CO, l'estació central pot ser alertat a les altes concentracions de gas CO i pot enviar a les autoritats competents a investigar.

SENSORS

Els primers dissenys eren bàsicament un coixinet blanca que es descoloreixen a un color marró o negrós si el monòxid de carboni era present. Aquests detectors químics eren barats i estaven àmpliament disponibles, però només donen un advertimentvisual d'un problema. Com les morts relacionades amb el carboni monòxid augmentar durant la dècada de 1990, les alarmes audibles es va convertir en estàndard.
Els punts d'alarma dels detectors de monòxid de carboni no són un nivell d'alarma senzilla (com en els detectors de fum), però són una funció de concentració-temps. A concentracions més baixes (per exemple, 100 parts per milió), el detectorno sonarà una alarma per a moltes desenes de minuts. A 400 parts per milió (PPM), l'alarma sonarà en pocs minuts. Aquesta funció de concentració-temps es pretén imitar l'absorció de monòxid de carboni en el cos, mentre que també la prevenció de falses alarmes degudes a fonts relativament comuns de monòxid de carboni, tals com el fum de la cigarreta.

TIPUS SENSORS:

Opto-químic:
El detectorconsisteix d'un coixinet d'un producte químic de color que canvia de color després de la reacció amb monòxid de carboni. Només proporcionen una advertència qualitativa del gas però. El principal avantatge d'aquests detectors és que són el cost més baix, però l'inconvenient és que també ofereixen el nivell més baix de protecció.

sensor biomimètic:
Funciona de manera similar a l'hemoglobina, ques'enfosqueix en presència de CO proporcional a la quantitat de monòxid de carboni en el medi ambient circumdant. S'utilitza ciclodextrines un cromòfor , i un nombre de sals metàl · liques . Això pot ser vist directament o connectat a un infraroja font de fotons com una IR LED i es controlarà mitjançant un fotodíode . Vida útil de la bateria sol durar 2-3 anys amb alcalina convencional, però una bateriade liti tindrà una durada de la vida del producte. Els sensors de biotecnologia amb seu tenen una vida operativa útil de 6 anys. Aquests productes van ser els primers a entrar en el mercat de masses, sinó perquè costen més que altres sensors que s'utilitzen sobretot en les zones de més alta gamma i vehicles recreatius. La tecnologia s'ha millorat i és la tecnologia més fiable, d'acord amb un...