Deu possibles raons de la tristesa del pensament

DEU RAONS (POSSIBLES) DE LA TRISTESA DEL PENSAMENT

Hi ha una sèrie de causes les quals fan que el pensament sigui trist. Bàsicament el llenguatge és el responsable d’aquesta tristesa.
Aquesta tristesa és necessària, i hi ha una sèrie de raons que expliquen per què no pot ser alegre

És obvi sentir-se trist per no aconseguir tot el que pot ser el pensament. Del món de les idees tan sols enconeixem una petita part, i d’ aquesta petita part que coneixem no podrem saber si és vertadera i verificable.

Schelling diu  El pensament està lligat a una malenconia i tristesa profunda i indestructible. Amb la “remor de fons”(de les longituds d’ona còsmiques, inevitables) podem establir semblança amb el que diu Schelling.
La vida de l’intel·lecte comporta una experiència d’aquestamalenconia i la capacitat de superar-la. Hem estat creats tristos.

No sabem que és el “pensament”, que vol dir “pensar”. Quan intentem pensar sobre el pensament, l’objecte de la nostra cerca s’interioritza i es separa en el curs del procés.
No podem tenir un punt de vista extern al pensament. Els processos del pensament es mantenen fins i tot mentre dormim No ens podem estar de pensar.


1.-EL PENSAMENT ÉS IL.LIMITAT
Podem pensar en o qualsevol cosa, i el que està fora del pensament és impensable, es situa fora l’existència humana i no en tenim cap evidència.
Tot i aquests límits, el pensament no té final. El pensament pot imaginar, suposar, ajuntar o jugar amb qualsevol cosa.

El pensament pot teoritzar que el temps té un inici o que no en té cap.
Pot produir modelsespacio-temporals , limitats o infinits, que s’expandeixin o es contreguin.
Podem negar o desdir les coses més obvies, sòlidament establertes.

Els experiments del pensament (poesia, hipòtesis científiques) tampoc tenen límits.

El pensament humà es reflecteix sobre la nostra pròpia existència. També pot errar lliurement.

Quan cerquem “la veritat objectiva”, ens frustrem ja que no sabem siles nostres idees es corresponen amb la realitat i invertim la nostra ànima(els nostres processos de la ment que constitueixen la personalitat de l’individu) a l’entorn en que vivim.

No hi ha cap prova que demostri que el pensament desapareix amb la mort del cos.

La infinitat del pensament pot ser un senyal decisiu de la grandesa humana, tal com va expressar Pascal. El pensament comporta eldomini de l’home sobre la natura i sobre el seu propi ésser( deixant de banda restriccions com la malaltia o les pertorbacions mentals).

D’on ve aquesta tristesa?
El pensament és il·limitat, tot i que és una infinitat incompleta: mai no sabrem si el pensament abasta tota la realitat. No podem estar segurs de si el que percebem és real o fictici. Som capaços de crear i formular preguntesfonamentals, però no totes poden tenir resposta.

Aquesta contradicció o incertesa és present en tots els actes del pensament.


2.- EL PENSAMENT NO ESTÀ SOTA CONTROL
Mentre dormim i quan estem inconscients continua fluint el pensament. Rares vegades en tenim el control. No sabem d’on prové.

Els actes del pensament es troben amb interferències. Molts elements poden interrompre, confondre oremoure una exposició lineal del pensament. La fenomenalitat sensorial pot dirigir i reorientar el pensament gairebé en qualsevol moment de les nostres vides.
-El fet de somiar despert, és una forma clara i identificable de discontinuïtat perpètua d’un flux inherent.

Una part del record i l’oblit es troba en els límits del pensament voluntari.

Només podem pensar amb exactitud gràcies auna concentració entrenada i disciplinada, sense cap mena de distracció  Concentració absoluta, assolint una intencionalitat total i única.
Ex: El matemàtic quan fa anàlisis i demostracions sembla que s’aïlli del mon, ja que hi posa tota l’atenció.

Aquests refinaments o trajectòries directes del pensament només són a l’abast d’un nombre reduït de persones i solen tenir una durada breu.

Hi...