deures

Itinerari de L’esclau del Mercadal amb textos de la novel·la




1. Carrer de Canaders

1.1. I és que l’Hug [i el rei Pere III] havien nascut el mateix dia del mateix mes i del mateix any, el cinc de setembre de 1319, L’un, el rei, a Balaguer, fill del que aleshores era l’infant Alfons i de Teresa d’Entença. L’altre, l’Hug Sarrat, a Girona, al carrer de Canaders, en ple barri efervescentdel Mercadal, fill de Joan Sarrar, mercader, i d’Elisenda Brugúes, pubilla d’un conegut apotecari de la ciutat. (p. 6)

1.2 Quan en Suliman va arribar, només hi havia una desena d’esclaus a tot Girona, la majoria dels quals eren propietat de les famílies benestants de la ciutat. Que un mercader del carrer de Canaders, tot i la fortuna que els rumors li atribuïen, fos propietari d’un esclau vaser un fet que no va passar desapercebut a la petita ciutat medieval dels quatre rius. (p. 10)

1.3 La casa dels Sarrat, tot i ser una de les més ben abillades del carrer de Canaders, no deixava de ser una casa senzilla recentment urbanitzat, amb molt de futur, això sí, però sense l’aparença senyorívola dels grans casal de l’altra banda de l’Onyar, sobretot els que s’arrengleraven al carrer de laDraperia, de la Ferreria Nova, a la plaça dels Cavallers o a la plaça de les Albergaries. Can Sarrat era una casa típica d’artesans o comerciants, amb una entrada, una botiga i un obrador a la planta baixa, i dues cambres i una cuina, que també servia de menjador i d’estar, al primer pis. (p. 15)

1.4 L`Hug va baixar pel carrer de Canaders en una correguda i no va parar fins que va ser al riu.De lluny, va veure el cadafal on tenien exposat en Suliman. Mitja dotzena de soldats hi feien guàrdia. L’esclau, sense beure ni menjar i sotmès a la tortura dels assots, ja era més de l’altre món que d’aquest. Però l’Hug confiava cegament en la força interior del seu amic i sabia que no es moriria, que superaria aquell suplici i tornaria a casa, on ell el curaria de les ferides i li donaria menjari beure. (p. 100)


2. Plaça de l’Areny

2.1. Amb un nus a la gola i l’estómac regirat, va travessar el riu pel gual, que era allà mateix, i es va arrecerar sota les primeres arcades que en aquell temps construïen a la plaça de l’Areny, just a l’altra banda d’on en Suliman, en aquell moment, era assotat públicament. (p. 86)

2.2. Prop de les voltes, una font de pedra oferia als vianants unabundant doll d’aigua neta i fresca. L’Alamanda va mullar el seu mocador i el va passar per la cara de l’Hug. El noi li va poder veure els ulls immensament tristos i també va observar els caminets que havien deixat les llàgrimes sobre les seves galtes. (p. 89)

2.3. Van travessar el riu pel pont de les Peixateries i gairebé corrien entre la gent i els carros per no arribar més tard a casa. Peròvet aquí que, quan eren a punt de tombar el carrer de Canaders, just al costat de la font on uns poc dies abans l’Alamanda havia parlat amb l’Hug, la noia els va sortit al pas amb els ulls esverats. Anava amb els cabells esbullats i es notava que havia plorat. També duia el senyal d’uns dits a la seva galta. (p. 183-184)


2.4. Va arribar a l’areny amb la respiració alterada, de tant córrer.Tenia els cabells xops de suor i les galtes enceses, i les cames li tremolaven. Es va aturar un moment, amb les mans sobre el pit, intentant que el cor recuperés el batec habitual. Va veure els soldats fent guàrdia al costat del cep. En Suliman, ara que l’Hug el veia des de darrere, des del mur que protegia la ciutat de les crescudes imprevisibles de l’Onyar, tenia l’esquena en carn viva. Una munióde mosques s’arremolinaven al voltant d’aquell cos inert, que penjava del cep com un ninot. (p. 116-117)

2.5. -Ets molt bo Suliman, i et mereixes grans coses.
I, dit això, va recollir la petita garrafa d’aigua que havia deixat a terra, se la va amagar sota la capa que duia i es va allunyar del cadafal en silenci. En Suliman va seguir amb la mirada la figura gràcil i delicada de la noia...