Deus Ex Machina

DEUS EX MACHINA
Deus ex machina és una expressió llatina que literalment vol dir “déu sorgit de la màquina”.
El seu origen es troba en el teatre grec i el teatre romà, quan una maquina (machina) faaparèixer una deïtat (deus) del no res per resoldre una situació.

Dins del teatre antic, Eurípides, un gran poeta tràgic grec, sovint va ser criticat per fer servir amb massa freqüència aquestrecurs. Bona part de les seves tragèdies inclouen el recurs en el seu desenllaç final. Era tant utilitzat per a Eurípides que molts crítics creien que aquest recurs era una invenció d’aquest tràgic grec.Aristòtil en canvi, critica aquest recurs literari per que afirma que resoldre un problema ha de sorgir internament, sense necessitat de afegir elements de l’exterior.
Actualment es fa serviraquesta expressió per referir-se a un element extern que soluciona una història sense parar-se a pensar en la seva lògica interna. Des del punt de vista d’un guió, “Deus ex Machina” es refereix aqualsevol esdeveniment que s’imposa per necessitats del mateix guió, per mantenir el que s’espera des del punt de vista comercial o estètic.
No cal ser un gran investigador de guions per trobar exemples de“Deus ex Machina”. L’arribada d’un heroi a últim moment, un eclipsi afortunat, o la inesperada estupidesa del malvat perdent el temps al explicar-li els plans als protagonistes, és molt difícil evitarl’aparició d’aquests elements. El motiu, en general, és que en molts guions, la trama és el fil principal de creació al qual s’adapten tots els altres elements.
El principal problema que pot sorgird’aquest tipus d’esdeveniments inesperats és que, quan es nota la falta de coherència interna, es produeix incomoditat entre els lectors, espectadors o jugadors. És difícil per al guionista imposar laquantitat justa de casualitat en la narració: per una banda, és un recurs fàcil per aconseguir la trama desitjada, però per altra banda, pot fer que el conjunt resulti difícil de creure, quedi...