Dewey democracia i escola




Tesi
El punt principal de la teoria de Dewey és l’experiència. El valor de quelcom important per a l’esser humà es l’ús eficient d’aquesta experiència. La tesis d’aquest llibre consta de la realització d’un procés de democratització de la societat a través de l’escola. Dewey es defineix com un defensor de l’escola com a fi, i no com a medi. Troba a la institució una oportunitat d’igualarl’estatus de les diferents classes socials i les oportunitats.

Anàlisi
John Dewey, un pensador del segle XX, transmet una sèrie d’idees en la seva obra “Democràcia i Escola”.
Per començar, cal saber què entén Dewey per democràcia i escola. D’una banda, defineix democràcia com la forma de vida que necessiten els homes per gaudir de >, com un instrument per mantenir la pau i evitar lesdesigualtats.
D’altra banda, entén l’escola com una institució social on s’ha d’expandir el tarannà democràtic a través de l’educació, és a dir, aquelles transmissions que mantenen l’existència del grup social. A més , considera l’educació com el principal factor de consolidació de la democràcia. Per tant, Dewey voldrà formar una societat contemporània democràtica a través de l’escola.
L’autordiferencia dos tipus d’educació: l’escolar i l’extraescolar. De manera que, l’escolar és una educació abstracta, superficial i poc influent; tot i que és ampla, completa i segura, mentre que l’extraescolar o assistemàtica és aquella educació adquirida per l’infant a través de la família, el carrer o altres formes d’entorn. Aquest tipus es caracteritza per ser vital, real i profund.
En relació al’educació trobem dues vessants: la psicològica i la sociològica. D’aquestes dues, la fonamental és la psicològica, ja que afirma que els infants aprenen a partir de les seves capacitats i instints , sempre i quant l’educador no intervingui en les activitats que l’infant realitza per decisió pròpia.
La sociològica, en canvi, és la que ens ajudarà a traduir la vessant psicològica, és a dir, entendre elsinstints dels infants a partir del que està establert a la societat.
Dewey, defensor de l’escola Nova, fa una contínua crítica a l’ensenyament tradicional. El pedagog desaprova el paper que té el mestre a l’escola tradicional, on el professor imposa una sèrie de pautes de comportament sense tenir en compte l’experiència directa i les pròpies necessitats dels infants, d’aquesta manera, no tenenni capacitat de reflexió ni criteri. En desacord amb això, pensa que la figura del mestre no ha de ser autoritària, sinó que ha d’encaminar l’aprenentatge de l’infant a través de les seves experiències, per arribar així a una societat lliure i democràtica.
Una vegada ens mostra com ha de ser el paper del mestre des de el seu punt de vista, passa a explicar les matèries que s’haurien d’impartiren els centres educatius. Mentre que a l’escola tradicional es realitzen activitats mecàniques i exercicis aïllats i especialitzats, a l’escola Nova el centre de correlació de les assignatures són les pròpies activitats socials que a la vegada tenen una funció pràctica en la vida de l’infant, sense donar importància a l’estudi de les ciències o de la natura.
Finalment, pel que fa al mètode del’escola tradicional, l’autor està en contra dels premis i dels càstigs, ja que pensa que no s’ha de recompensar a l’infant per fer una acció correctament, sinó que ell mateix ha d’aprendre pel seu propi interès. Així mateix, Dewey rebutja els càstigs com a mètode educatiu perquè creu que els nens aprenen a través dels errors, els quals a la vegada els hi proporcionen experiència.
Per tant,l’educador defensa com a mètode d’aprenentatge el pragmatisme, un corrent filosòfic basat en la vinculació del pensament i l’acció, la teoria i la pràctica, on l’única manera d’aprendre és fer. Com diu Dewey: >, principi bàsic del pragmatisme que a més té com a objectiu fer una reforma a les estructures establertes del passat per adaptar-les a la nova societat.

Crítica
Un cop finalitzada la...