dfasfas

1. LEUCÈMIA
1.1.-QUÈ ÉS LA LEUCÈMIA?
La paraula leucèmia prové del grec : Leuco (blanc) emia (sang). La leucèmia pertany al grup dels càncers hematològics, per tant és un càncer de la sang o bé, de la medul•la òssia. Està caracteritzada per una proliferació anormal de cèl•lules sanguínies, normalment els leucòcits. Aquestes cèl•lules tenen una velocitat de creixement i divisió més enllà delslímits normals, el que fa que progressivament vagin envaint la sang i altres òrgans de l'organisme i que s’infiltrin a la medul•la òssia impedint la producció de les cèl•lules normals restants . Aquest càncer de la sang afecta cada any al voltant de 5.000 persones a Espanya.
1.2.-TIPUS DE LEUCÈMIA
La leucèmia es pot classificar en diferents grups segons:
1. La velocitat de progressió de lamalaltia pot ser aguda o crònica.
2. Les cèl•lules afectades poden ser mieloides o limfoides.
3. L'edat del pacient : infantils o adultes.
Leucèmia aguda:
Les cèl•lules sanguínies anormals són cèl•lules immadures (blasts) i no poden dur a terme les seves pròpies funcions. La xifra de blasts augmenta de forma ràpida, el procés empitjora ràpidament i es produeixen múltiples símptomes.
Leucèmiacrònica:
També es detecta la presència de cèl•lules blàstiques però generalment aquestes solen ser més madures i poden realitzar algunes de les seves funcions normals. Tanmateix, el nombre de blasts augmenta menys ràpidament que en la leucèmia aguda, per la qual cosa l'evolució de la malaltia és més lenta i pot passar molt de temps fins a tenir els símptomes. La leucèmia pot afectar un dels dos tipusde glòbuls blancs:
Si les cèl•lules afectades són les limfoides, el trastorn es denomina leucèmia limfocítica o limfoblàstica. En condicions normals, els limfòcits són els encarregats de combatre les infeccions i així produeixen anticossos que ataquen els elements nocius que envaeixen el nostre organisme.







Si les cèl•lules afectades són les mieloides, la malaltia es denominaleucèmia mieloide. En condicions normals la medul•la òssia produeix unes cèl•lules denominades mieloblasts que, un cop madurs, es converteixen en granulòcits, cèl•lules encarregades de la defensa de l'organisme contra les infeccions.

Conclusions: Amb les freqüències dels casos podem concloure que la leucèmia més abundant en nens és la LLA i la LMA ja que les altres dues es dona un cas entre unmilió. I en els adults les més freqüents són la LLA i la LLC i seguidament la LMA.
1.3.- SÍMPTOMES
En la leucèmia aguda, els símptomes apareixen de forma precoç i s'agreugen amb rapidesa.
En la leucèmia crònica, els símptomes poden no existir durant llargs períodes de temps. Quan apareixen, solen ser lleus en el seu inici i empitjorar lentament. En moltes ocasions, el diagnòstic d'una leucèmiacrònica es produeix durant un examen de rutina, en absència de qualsevol simptomatologia.
Segons el nombre de cèl•lules anòmales existents i el lloc on es concentren aquestes, els pacients poden desenvolupar diversos símptomes.
El primer lloc on s'acumulen és a la medul•la òssia, així impedeixen una producció normal de glòbuls vermells, plaquetes i leucocits sans. A conseqüència de la disminució deglòbuls vermells, el transport d'oxigen a través de l'organisme queda alterat. Sota aquesta condicions, el pacient desenvolupa una anèmia, amb pal•lidesa i sensació de cansament i debilitat. Quan no existeixen suficients plaquetes, el malalt sagna amb molta facilitat i és freqüent l'aparició d’hemorràgies a la pell (equimosis, morats i petèquies). El dèficit de leucòcits i el mal funcionament deles cèl•lules leucèmiques deixa l'organisme sense un dels principals mecanismes de defensa contra les infeccions; per aquest motiu, els malalts amb leucèmia pateixen infeccions recurrents.
Les cèl•lules anòmales també poden acumular-se en altres òrgans com: el cervell o en la medul•la espinal (sistema nerviós central o SNC), i produeixen migranyes, vòmits, pèrdua de control muscular, estat...