Dfdf

DRAMES RURALS: Vocabulari

IDIL·LI XORC
Idil·li xorc: Estèril.
Un estol de captaires: Grup de persones d'un mateix bàndol.
Proïsme indiferent: Els nostres semblants.
Cantant una corranda desvergonyida: Cançó popular breu, sovint improvisada.
Put a sofre: Pudor a sofre.
Un geperut més lasciu que un simi: Inclinat als delits carnals.
Era petitó i rabassut: De molt gruix o volumrelativament a la seva alçada.
Quedà esguerradet: Espatllat, mutilat o poc desenvolupat. 
La Laia l’hi arranjà: Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi.
Negre com el sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum, o bé és arrossegada peraquest a l’exterior i entra a formar part de l’aerosol estable que contamina l’atmosfera.
Moure brega: Baralla, combat.
Reculà la comitiva: Caminar endarrere.
Veniu que l’ha estabornit: Fer perdre els sentits d’un cop.
Doneu-me un parrac: Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.
Cap cot: Inclinat avall, cap a terra.

PARRICIDI
Se quedà sangglaçada: Va tenir unfort esglai.
Se la guaita amb fixesa: Mirar.
Començà a besar-la i rebregar-la: Fer perdre la tesor tocant-la matusserament, prement-la, copejant-la, etc.
Cabells esvalotats: Remenats o embullats.
Les sangs se li gebraren: Congelar.
Donà estrebada: Esforç violent que fa algú o alguns alhora per fer moure envers si alguna cosa.
Ben esgarrinxat de mans i cara: Esquinçat lleugerament la pell(d’una part del cos) amb una agulla, amb una punxa qualsevol.
S’hi aixecà un guirigall: Confusió de molts que parlen alhora.
Una dona feréstega: Esquerpa, intractable.
Brollà com un floriment metzinós: Va sortir de terra creixent com un floriment verinós.
Brètol: Persona sense escrúpol capaç de qualsevol mala acció.
Apaivagat son coratge destructor: Fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació,agitació, violència (en algú o en alguna cosa), calmar.
Sortida ignominiosa: Que mereix el menyspreu públic.

DALTABAIX
Una olivera borda: Que no produeix fruit.
Esmicolant tota la porqueria: Reduint a miques
Era un panxacontent: Que no s'amoïnava per res.
Els elàstics desfets: Tira de teixit elàstic, parella d'una altra d'igual que, fixada als pantalons amb botons o pinçes, es passa perdamunt les espatlles i serveix per a sostenir-los.
Un llibrot de fulls arnats: Defecte que a vegades tenen les pells seques consistent en unes excavacions molt característiques produïdes per les arnes durant l’època d’emmagatzematge.
Aconduïen l’aviram: Conjunt dels ocells de corral, com ara gallines, oques, ànecs, etc.
Esbravant el geniàs a cops d’aixada: Alleujar l’ànim donant sortida (alssentiments que l’oprimeixen), satisfent a pler (un desig contingut) a cops d'una eina per a cavar la terra.
El vell egoista i sorneguer: Que dissimula amb ironia la seva mala intenció, la seva hostilitat, etc.
Un home i una dona empolainats: Revestits amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.
A cada banda de clenxa: Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es faen el cabell tirant el d’una banda cap a un costat i el de l’altra cap al costat oposat.
Duien un mocador curull de confits: Ple, que sobresurt de les vores del recipient que el conté.
Sa rialla mofeta: Burlesca.
Semblava un llombric: Cuc.
S’anà esporuguin: Agafant por.
Els braços s’encarcaraven: Perdien flexibilitat.
Potinejant en la pols del carrer: Fent potineries, marranades.
S’aixecàamb tota la recança de son cor: Greu que sap de fer o d’haver fet, de deixar o d’haver deixat de fer, alguna cosa.
Un renec creuà l’espai: Paraula o expressió injuriosa contra Déu o una cosa sagrada. 
Seguia la comèdia tot eixarrancat: Entusiasmat
Els xiscles de les veïnes l’esglaiaren: Causar esglai. Por causada per l'imminència d'un gros perill, d'una desgràcia sobtada.

EL PASTOR...