dfghjkl
Páginas: 3 (585 palabras)
Publicado: 27 de enero de 2014
Bèlgica, per a Carner, era un model de país ideal, amb ciutats ideals, que el Noucentisme que havia imaginat per a Catalunya: una cultura civilitzada, harmònica, equilibrada, respectuosa i que donésvalors substancial a la comunitat.
A la primera estrofa, parla del paisatge que ens presenta domesticat al servei d'una harmonia humana, de fet, irònicament, parla de l’objectiu noucentista decivilitzar la ruralia, en el seu estat més pur pel Modernisme.
La segona estrofa, s'hi estableix amb ironia una harmonia mai assolida a Catalunya, començant per uns "soldats no gaire de debò" seguintpel domesticat "arbre japonès" que es refereix a un bonsai.
A la tercera, hi trobem ja dissenyada fil per randa la ciutat ideal noucentista, un espai urbà amb cases i monuments amb un orde queproporciona espais vitals per a les relacions humanes.
La quarta tanca amb un vers que vol expressar, amb una ironia manifesta en tot el poema, la presència de la rutina plàcida, en què estan controlatstot els imprevistos per a bé dels seus habitants.
El poema consta de quatre estrofes de 12 i 4 versos, majoritàriament alexandrins, però també amb decasíl·labs, la rima és A/B/B/A, A/C/B/C,B/D/E/D.
En el vers 2 i 3 hi ha un encavallament; al 4, una sinalefa; als 9 i 10 hi ha un polisíndeton; als 15,17,18 hi trobem una anàfora; al 24 hi ha una metàfora; al vers 37 hi ha una enumeració i alvers 40,41, un altre encavallament.
BÈLGICA
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi haguésprades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers ifanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb...
A la primera estrofa, parla del paisatge que ens presenta domesticat al servei d'una harmonia humana, de fet, irònicament, parla de l’objectiu noucentista decivilitzar la ruralia, en el seu estat més pur pel Modernisme.
La segona estrofa, s'hi estableix amb ironia una harmonia mai assolida a Catalunya, començant per uns "soldats no gaire de debò" seguintpel domesticat "arbre japonès" que es refereix a un bonsai.
A la tercera, hi trobem ja dissenyada fil per randa la ciutat ideal noucentista, un espai urbà amb cases i monuments amb un orde queproporciona espais vitals per a les relacions humanes.
La quarta tanca amb un vers que vol expressar, amb una ironia manifesta en tot el poema, la presència de la rutina plàcida, en què estan controlatstot els imprevistos per a bé dels seus habitants.
El poema consta de quatre estrofes de 12 i 4 versos, majoritàriament alexandrins, però també amb decasíl·labs, la rima és A/B/B/A, A/C/B/C,B/D/E/D.
En el vers 2 i 3 hi ha un encavallament; al 4, una sinalefa; als 9 i 10 hi ha un polisíndeton; als 15,17,18 hi trobem una anàfora; al 24 hi ha una metàfora; al vers 37 hi ha una enumeració i alvers 40,41, un altre encavallament.
BÈLGICA
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi haguésprades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers ifanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.