Dfhzdfz

Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'literatura catalana a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la , amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També féu la traducció de la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una deles obres clàssiques de la literatura medieval, si bé, Bernat Metge es va basar en la traducció llatina de Petrarca, on va ser el primer autor en traduir-lo al català, no en l'original italià de Boccaccio. Libre de Fortuna e Prudència (1381), inspirat en la Cosolatio philosophiaea de Bocci, és una obra en vers sobre el problema filosòfic de la providència divina, escrita encara segons els modelsmedievals. És cronològicament, la primera obra coneguda de Bernat Metge Lo somni
La seva obra mestra fou Lo somni, redactat en quatre llibres, citat per Joanot Martorell al Tirant lo Blanc. el 1399, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. En el segon llibre, Joan explica a Bernat la raó de la mortsobtada i profetitza l'absolució al procés pel seu germà Martí l'Humà, fet que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial. En la descripció dels inferns segueix la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident. Referent a aquest punt, afirma que desde l'inici del cisma cap dels reis de la cristiandat ha entrat al cel per la seva responsabilitat en aquest fet, cosa que afecta Pere el Cerimoniós i Joan I, que s'estan al purgatori fins que el cisma s'acabi. 
Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Pàdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV oTrecento. La seva obramés coneguda és el Canzoniere. Petrarca és, alhora, el cantor de Laura i el fundador de l'humanisme, és a dir, de la cultura que va crear la fractura amb el món medieval de l'escolàstica. Fou l'escriptor que més que cap altre anterior reivindicà l'home i les seves capacitats creatives, per temporals, frívoles i inconsistents que fossin, per damunt i, fins i tot, en contra del pensament dominant del'església cristiana. La llengua llatina va ser el vehicle d'aquesta crítica furibunda contra l'escolàstica, l'aristotelisme i la patrística. Petrarca era conscient d'aquesta desviació respecte a l'ortodòxia, com ho expressa en elSecretum i en altres llocs de la seva obra llatina, en la qual explicita la seva nova concepció del món profundament humana. Les dues mil pàgines i escaig de lesepístoles Familiares iSeniles són una clara demostració del nou saber laic i humanista que es concreta en la defensa de l'eloqüència, la vida solitària i la consciència individual, elements, tots ells, que donaren a la posteritat i, en particular, als intel·lectuals del renaixement, les eines necessàries per transformar les mentalitats i maneres de fer.
L'anomenat Cançoner, de Petrarca, és el primer iveritable cançoner de la poesia lírica europea que es convertirà en model absolut de llibre de poesia fins a l’inici del segle XX. La importància de Petrarca, però, no rau només en les infinites imitacions de què fou objecte la seva obra no llatina, sinó en haver creat un espai líric plenament humà en què fins avui s’han reconegut i han navegat els nous Ulisses de la poesia occidental. El jo líric (elpoeta), l’objecte del desig (Laura), i l’Amor són els personatges principals d’una història sentimental amb què posa en escena el drama de l’home que es debat entre l’anhel de transcendència i el fracàs de qualsevol ascensió pel domini que sobre ell tenen els sentits.
Una narració feta de amb fragments d’una ànima erràtica (de fet, el títol original és Rerum vulgarium fragmenta), múltiples...