Dfkdssdfds

Aquest tema s’estructura amb tres autors:
1) Jeremy Bentham (1746-1832)
2) Alexis de Tocqueville (1805-1859)
3) John Stuart Mill (1806-1873)

Esdeveniments històrics:
1776 Declaració d’Independència de les colònies americanes .
1789 Revolució Francesa.
Segona meitat del segle XVIII Revolució Industrial.
1820, 1830 i 1848 Revolucions (¿liberals,democràtiques?) europees.


A) El liberalismeutilitarista: Època històrica i enfocament.
Més que mai, en aquesta època, inici de la Història i la Filosofia contemporània, veurem com les idees, els ideals, també les conviccions polítiques tenen plasmació i reflex terrenal. Amb Plató el món de les idees, de intel·ligible ve al món real (realisme aristotèlic).

Destaquem que ens trobem davant d’una situació socio-política molt interessant. Esprodueixen diverses revoltes i diverses rebel·lions que volen reformar el sistema establert (Establishment). Els moviments socials i polítics continentals, fins i tot Espanya amb la Constitució de Cadis de 1812, s’havien decantat cap al liberalisme, contra les estructures socials, econòmiques i polítiques de la monarquia de l’Antic Règim. L’enfocament utilitarista britànic serà el següent:

1) JeremyBentham (segle XVIII)
Recollint diverses influències, com per exemple la de Hume (1711-1776), quan declara que “la utilitat pública és l’únic origen de la justícia”. Bentham reformula aquestes propostes i amb els conceptes de dolor i plaer, sense gaires explicacions metafísiques, explica que el plaer es determina per set trets segons aquest autor. I sobre aquestes característiques realitza el càlculfelicífic, calcul hedonista. Aquest recompte no és matemàtic, no és exacte i quan entra en contradicció amb el nostre càlcul individual, hem de pensar amb la comunitat, “la resta dels diferents membres de la societat” dirà Bentham, i per tant la tendència a la Major felicitat per al màxim nombre de persones (Principi d’Utilitat o de Màxima Felicitat). Així legislar, fer un estat és infringir dolorals ciutadans s’han d’eliminar els obstacles que ens barrin el pas a ser feliços, i ací rau el tema de l’estat mínim.

2) Alexis de Tocqueville (segle XIX)
Vigíla no apareix al llibre de text. 
Alexis de Tocqueville (1805-1859) Politòleg i filòsof polític francès. En el seu llibre L’Antic Règim i la Revolució, explica, analitza aquest trànsit històric i filosòfic des dels conceptes del’individualisme:
- Igualtat de condicions: tots els éssers han de tenir i poder gaudir del mateix tipus de béns i aconseguir la seva felicitat.
- Virtuts: les virtuts són tenacitat, feina, orgull, responsabilitat, capacitat de treball i sacrifici.
- Diferenciació entre els afers privats i els públics: l’home tindrà uns comportaments públics i uns de privats. 

Observa també quina és la conceptualització enjoc:
- Legitimació del poder: Aquesta època de canvis assenyala la possibilitat per a a que alguns sectors socials aconsegueixin poder, puguin participar de l’Estat. L’argumentació de Tocqueville és que en una societat feudal amb distribució de poders desiguals, molts ciutadans no en participen. Cap als moments que ens ocupen, i que arrenquen de la modernitat, s’està produint un procés decentralització. Els petits poders locals, els menuts senyors feudals van transferint poder. Per a Alexis de Tocqueville la centralització i burocratització contribueixen a l’anivellació social i aquest és un procés imparable.

- Amb un concepte que podríem dir causal, contra David Hume, una mena de causa dinàmica (“força dinàmica” dirà Tocqueville) que serà el procés d’igualació, Tocqueville analitzadiverses revolucions del moment històric, també la Revolució Francesa, considera que aquesta correspon al camí cap a la democratització europea i després americana. Amb aquesta democratització també parlarà d’anivellació i igualació social. 
Moments, que ja madurs, els revoltats, els pobles veuen que es possible alliberar-se de les injustícies, de les càrregues. El nostre autor considera el segle...