Diabetes Tipo I

DIABETIS TIPUS I
La diabetis tipus I és una malaltia metabòlica que es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees causant la deficiència total en la secreció d’insulina a lasang.
També s’anomena diabetis juvenil ja que s’acostuma a diagnosticar abans dels 30 anys. Només un 5% dels malalts de diabetis tenen aquest tipus de malaltia en la que l’administració d’insulina demanera artificials és essencial.
En la majoria de casos la diabetis tipus I es classifica com autoimmune tot i que també es poden donar casos idiopàtics. A més les possibilitats de contraure aquesttipus de diabetis semblen associades a factors genètics diversos.
CAUSES
La diabetis tipus I és una malaltia autoimmune crònica per la qual no coneixem la cura. En aquests casos queden afectades lescèl·lules beta del pàncrees que produeixen poca o gens insulina; hormona que permet el procés de glicogènesis. Això causa una acumulació de glucosa al torrent sanguini que provoca efectes citotòxics :la glucosa s’uneix a altres molècules com la hemoglobina o lipopolisacàrids de les parets dels vasos sanguinis i las lipoproteïnes de la sang causant una acumulació i saturació als vasos sanguinis. Amés de no poder utilitzar la glucosa com a combustible metabòlic, s’afavoreix la digestió de lípids i proteïnes que aporten menys quantitat d’energia. La utilització de greixos com a principal fontenergètica provoca l’alliberació d’àcids grassos, que són oxidats a AcetilCoA. Els nivells elevats d’AcetilCoA saturen el cicle de Krebs i es dóna un excés de cossos cetònics. Això només passa en casosextrems no controlats i podria induir al coma i posteriorment a la mort.
Com he dit abans el diagnòstic d’aquesta malaltia és duu a terme abans dels 30 anys, però el seu desenvolupament es gradual,de manera que poden passar anys abans de manifestar-se de manera complerta.
El fet de que sigui una malaltia autoimmune vol dir que la malaltia es desenvolupa per l’atac del propi sistema...