diabetes







DIABETIS




Nom: Víctor González Sánchez
Curs: 1A Batxillerat.







La diabetis és una malaltia crònica que apareix a causa que el pàncrees no fabrica la quantitat d'insulina que el cos humà necessita, o bé la fabrica d'una qualitat inferior. La insulina,una hormona produïda pel pàncrees, és la principal substància responsable del manteniment dels valors adequats de sucre en sang. Permet que la glucosa sigui transportada a l'interior de les cèl·lules, de manera que aquestes produeixin energia o emmagatzemin la glucosa fins que la seva utilització sigui necessària. Quan falla, origina un augment excessiu del sucre que conté la sang (hiperglucemia).De fet, el nom científic de la malaltia és diabetis mellitus, que significa "mel".

CAUSES
La diabetis afecta al 6% de la població. Les possibilitats de contreure-la augmenten a mesura que una persona es fa major, de manera que per sobre dels setanta anys la pateix al voltant del 15% de les persones. És essencial educar als pacients perquè controlin la seva diabetis de forma adequada, ja que potimplicar altres malalties tant o més importants que la pròpia diabetis: malalties cardiovasculars, neurològiques, retinopatia (afecció ocular que pot conduir a la ceguesa) o nefropatía (malaltia del ronyó). El moment d'aparició de la malaltia, així com les causes i símptomes que presenten els pacients, depenen del tipus de diabetis que es tracti.
Diabetis tipus 1. Les edats més freqüents en lesquals apareix són la infància, l'adolescència i els primers anys de la vida adulta. Acostuma a presentar-se de forma brusca, i moltes vegades independentment que existeixin antecedents familiars. Es deu a la destrucció progressiva de les cèl·lules del pàncrees, que són les que produeixen insulina. Aquesta ha d'administrar-se artificialment des del principi de la malaltia. Els seus símptomesparticulars són l'augment de la necessitat de beure i de la quantitat d'orina, la sensació de cansament i la pèrdua de pes.
Diabetis tipus 2. Es presenta generalment en edats més avançades i és unes deu vegades mes freqüent que l'anterior. Per regla general, es dóna la circumstància que també la sofreixen o l'han sofert altres persones de la família. S'origina a causa d'una producció d'insulinaescassa, juntament amb l'aprofitament insuficient d'aquesta substància per part de la cèl·lula. Segons quin defecte dels dos predomini, al pacient se li haurà de tractar amb pastilles antidiabéticas o amb insulina (o amb una combinació d'ambdues). No acostuma a presentar cap tipus de molèstia ni símptoma específic, per la qual cosa pot passar desapercebuda per a la persona afectada durant molt temps.Diabetis gestacional. Es considera una diabetis ocasional. Es pot controlar igual que els altres tipus de diabetis. Durant l'embaràs la insulina augmenta per incrementar les reserves d'energia. De vegades, aquest augment no es produeix i pot originar una diabetis per embaràs. Tampoc té símptomes i la detecció es realitza gairebé sempre després de l'anàlisi rutinària al fet que se sotmeten totes lesembarassades a partir de les 24 setmanes de gestació.
SÍMPTOMES DE DIABETIS
Entre els principals símptomes de la diabetis s'inclouen:
Freqüència a orinar (fenomen del "llit mullat" en els nens).
Gana inusual.
Sigueu excessiva.
Debilitat i cansament.
Pèrdua de pes.
Irritabilitat i canvis d'ànim.
Sensació de malestar en l'estómac i vòmits.
Infeccions freqüents.
Vista ennuvolada.Infeccions recurrents en la pell, la geniva o la bufeta.
A més es troben elevats nivells de sucre en la sang i en l'orina.

PREVENCIÓ
Per a la diabetis tipus 1 no existeix cap mètode eficaç de moment. En canvi, està comprovat que la de tipus 2, que és la que apareix amb més freqüència, en estar relacionada amb l'obesitat es pot tractar d'evitar en gran mesura adoptant uns hàbits de vida saludables:...