diadumen

És una de les obres culminants de Policlet i l’escultura grega. Presenta formes més soltes i naturals i el tronc ja no és tan compacte. Rep l’influencia de Fídies en la corba del cos. A més el gestdels braços presenta que s’acaba de lligar la diadema i confereix gràcia a la figura.
El Diadumen és un concebut a partir d’un càlcul precís de proporcions, dimensions i línies que constitueix elcànon anatòmic perfecte, segons el qual l’alçada total ha de ser equivalent a set vegades el cap. Presenta una actitud més lliure que el Dorífor i té la cama esquerra, relaxada, més enrere i amb el peufent angle, i la cama dreta, que suporta tot el pes del cos, és recta i en tensió. Així doncs, és l’exemple perfecte d’una de les teories cabdals de Policlet: el Contrapposto, és a dir, la contraposicióentre una part tensa i una altra de distesa que atorga a la figura un equilibri dinàmic. Malgrat això, el Diadumen presenta els peus més separats que el seu antecessor. L’estàtua del Diadumen éspensada per ser vista frontalment i és des d’aquesta perspectiva que s’hi percep l’harmonia de línies verticals, horitzontals i obliqües. La lleugera ondulació del cos i el cap inclinat donen méselasticitat a la figura.
El gest que fa de lligar-se la diadema al cap dóna més naturalitat. De fet, el Diadumen és en moviment; és a dir, sembla que camina cap a l’espectador com distret posant-se ladiadema. La seva musculatura és més matisada i no tan dura i el gest més elegant. L’estàtua resulta més delicada i presenta una atenció més acurada pels detalls.
Els cabells són concebuts de manera mésplàstica. Rinxols molt marcats i cap molt ben tallat. Expressió del rostre més serena.
ESTIL
El Diadumen ens mostra el tema de la commensurabilitat del cos humà en un tractat artístic, el Cànon. Comtotes les figures de Policlet, es presenta com més robusta i més ample. A més es concentra en l’acció. Aquestes van passar de moda ràpidament.
INTERPRETACIÓ
Alguns autors identifiquen aquest...