Diari De Lectura Antropòleg Innocent

29 de setembre
Biblioteca d’ETSEA, Lleida

L’aula d’estudi és plena a vessar però tot i així, no es sent ni una mosca. Trec el llibre de la bossa i per primera vegada des de que el vaig comprar emparo a observar-ne la portada. Ràpidament penso en l’Àfrica i en que aquest any, per fi, hi coneixeré als meus familiars.
La meva tieta fa dos anys que es va casar amb en Kodjo, des de llavors viuenjunts a Benín, prop de la capital: Porto-novo. Pel que veig al mapa de la primera pàgina, la història del llibre té lloc molt a prop, al Camerun.
En el mateix instant, em paro a pensar en el títol ino puc evitar recordar ma tieta, que sempre diu que l’Àfrica s’ha de viure sense cap propòsit d’observar-la primer. Ella es va llençar directament a la integració. Si algun dia en tinc l’oportunitatm’agradaria fer-ho igual.

30 de setembre
Tren Avant

Entre la tremolor i el soroll intento llegir les primeres pàgines, direcció a Barcelona. L’autor del llibre sembla que ens situa en primerapersona en una de les decisions que van marcar-lo de valent. Després de llegir la seva revisió sobre els estudis d’antropologia, penso en el gran temor: “i després de la carrera, què?”. Per a Barley,sembla que la decisió de realitzar un treball de camp tingui els seus inconvenients més evidents (estar lluny de casa, viure en unes condicions no habituals) però planteja uns avantatges socials. En elseu entorn, els etnògrafs estan dotats de una mena de superioritat per damunt dels seus col·legues.

3 d’octubre
Sagrada Família, Barcelona

Avui, després de dinar, decideixo canviar lapel·lícula per “l’Antropòleg”. El capítol dels preparatius m’ha tocat molt a prop, per ma tieta ja coneixia les ambaixades africanes i les seves maneres de fer i en el cas d’algú que vol viatjar a una de lesparts més “endarrerides” del país les coses sempre es compliquen. Tot i això, m’ha sorprès la rapidesa, que sembla gairebé fictícia, amb la qual Nigel Barley aconsegueix el visat camerunès. La...