Diari

DIARI D’UN

PRESONER

ENAMORAT

MNav

Día 1 3 de Abril de

Aquest matí m’he despertat feliç. Em sembla un fet estrany, no he passat ningú dia feliç en aquest horrible lloc. Crec que el per qué de la meva felicitat ets tu, tu i el teu record.
Apareixes en la majoria dels meus pensaments. Com podria saber que estimaria tant a una persona? Com pot ser que el meu corno batega per la teva absència? T’estime Júlia.
Pot ser quan estimes algú, deixes de pensar en tot el que no siga aquesta persona. D’una manera o d’altra tu ets tots els meus records, records d’un món perfecte.
Recorde, i faig la mirada enrere i els teus ulls són l’únic cel que trobe. No hi ha món que no siga el nostre.
T’estime tant, que desespere en pensar que ja no estic amb tu, i pense comm’has fet de feliç. Ara no hi ets, i la meva felicitat tampoc està amb mi. Tu ets la persona per la qual itente somriure.
Tot el que jo era abans, ja no ho sóc, tot el que jo sentia es va quedar amb tu. Ets el meu món, junts o separats. Ets la persona per la qual viu. Ets les pàgines d’aquest diari. Ets el meu millor e inesborrable record. Ets la persona a que amaré fins al final dels meusdies. Ets l’amor de la meva horrible vida, Júlia.



Día 2 5 de Abril
No hi ha matí ni vesprada que no penso en tu. Estic ací sol. Els guàrdies, els meus acompanyants no són res, persones qualsevols que estan al meu voltant sense fer res. No tenen cap significat en la meva vida. No tenen ànima. Ni cor ni sentiments. Són cossos sense vida pròpia el que viuen per viure. Estic sol,completament abandonat.
Solament em sent acompanyant per tu, la teva ànima, el teu cor, el teu record, el teu riure enganxosa, el teu mirar profund, el teu cos perfecte.
Fas els meus dies millors, Menys pesats, més passatgers. La meva vida acabarà sense tu al meu costat, però tinc esperança que mai esborraré el teu rostre , el teu cos, el teu record; del meu cap.



Día 3 6 deAbril

Aquest matí ha acariciat des de els peus fins als cabells com una brisa freda. He tingut la sensació que estava a casa, però en tornar el cap i mirar al meu voltant tot era real, el meteix lloc de sempre, fosc, silenciós i trist. Com altre dia més estic a l’illa, al meu infern particular.
Ací no hi ha res a fer, no hi ha carrers, ni dones, ni amics, no hi ha res. Solament maleïtsguàrdies, penya-segats, platges, no hi ha res més.
El meu dia es resumeix en tres paraules, avorriment, record i passeig.
Encara ningú crega que una platja pot avorrir, jo ho confirme, així és. Tots els dies són passejar i passejar, pense els dies que falten per davant en aquest infern, i trobe a faltar tot, tot el meu, tot el nostre.




Día 4 8 de Abril

Caminava pel bosc depalmeres, quan he trobat un niu de serps, serps verinoses.
Pensava que en aquest terrible lloc no trobaria vida humana ni vida animal, de cap tipus.
La trobada d’aquest niu ha sigut una gran alegria per a mi. Solament per poder veure que hi ha alguna vida ací que és feliç amb la seva família.
Pareixia una reunió a l’hora del menjar, com si fóra una família de serps. Pense que si fora aixíles serps no saben la sort que tenen. Per què separar una persona que estima tant la seva família del seu llar es inhumà.
Ara em trobe assegut a terra, atrapat en un bosc de palmeres que pareixen mirar-me fixament, contemplant la família de serps. Pot ser l’amor també arriba als animals, un sentiment que està en tots, Jo crec que tothom té amor per donar, ja siguen animals, persones... tots tenimel nostre cor ple d’amor.
Què mala sort que el meu amor estigui a milions i milions de quilòmetres, però què bona sort que per molta distància aquest sentiment no mor. T’estime Júlia, ací, allí i a milions de quilòmetres.



Día 5 9 de Abril

Com altre dia estic a la platja. Altra matinada més ple d’arena. Aquesta sensació d’anar brut tot i el sentiment de soletat em...