Diccionari Filosofic

Filosofia Ariadna Cuadras

Opinió: és el títol que dóna Plató a una de les formes de coneixement. Aquest coneixement es fonamenta en la percepció, es refereix al Món Sensible, és a dir a les coses espaciotemporals, a les entitats corporals, i, en l'escala dels coneixements,és el gènere de coneixement inferior. L'opinió es divideix al seu torn en dues espècies o tipus de coneixement: la conjectura, que és el coneixement que tenim de les coses quan veiem les seves ombres o reflexos, i la creença, que és el coneixement que tenim de les coses quan les percebem directament i ens formem un judici d'elles.
Creença: és l'estat de la ment en el qual un individu consideracom a veritable el coneixement o l'experiència que té sobre un succés o cosa; quan s'objectiva, el contingut de la creença conté una proposició lògica, i pot expressar-se mitjançant un enunciat lingüístic com a afirmació. Com a mera actitud mental, que pot ser inconscient, no cal que es formuli lingüísticament com a pensament; però com a tal actua en la vida psíquica i en el comportament del'individu orientant la seva inserció i coneixement del món.
Creença racional: són cognicions avaluatives pròpies de cada persona i amb un sentit de tipus preferencial (encara que no absolut). S'expressen en la forma de "M'agradaria", "Voldria", "No m'agradaria", "Preferiria", "Voldria". Els sentiments positius de plaer o satisfacció s'experimenten quan les persones aconsegueixen el que volen, per contra,els sentiments negatius de desplaer i insatisfacció (per ex. Tristesa, preocupació, dolor, disgust) s'experimenten quan no s'aconsegueix el que es desitja . Aquests sentiments negatius (la força està estretament relacionada amb la importància del desig) són considerats com a respostes apropiades als esdeveniments negatius que hagin pogut ocórrer, però no interfereixen en la persecució de novesmetes o propòsits.
Saber: coneixement sobre una qüestió, problema, disciplina o ciència, coneixement que es pot prendre com una representació de la realitat objectiva. Així, saber sobre un determinat tema implica estar en possessió d'una representació de la realitat que hauria de ser útil per a la presa de decisions en aquesta. Mentre i en conte el saber i els seus abastos és un problema que datades dels albors de la humanitat, s'han desenvolupat nombroses escoles de pensament que tracten de donar compte d'aquest fenomen d'una manera satisfactòria. No obstant això, la qüestió segueix desvetllant a especialistes, que disten en posar-se d'acord en com es porta a terme aquesta particularitat pròpia de l'home.
Dogmatisme: tota posició filosòfica que suposi la total submissió a certs principis ol'autoritat que els postula, principis i autoritat que s'accepten i / o defensen sense la menor crítica o autocrítica, com si representessin "la veritat", sense més argument o justificació. Kant, per exemple, s'oposarà seva pròpia "filosofia crítica" al dogmatisme racionalista del segle XVIII, en haver dotat aquest a la raó de la possibilitat de coneixement metafísic, sense haver fet prèviamentuna anàlisi crítica d'aquesta possibilitat.



Escepticisme: Terme procedent del grec "sképsis" (investigació, dubte, indagació). Corrent filosòfic de l'antiguitat que es considera iniciada per Pirró d'Elis (-360, -270) i ​​Timó de Flios (-325, -230) i que es caracteritza per rebutjar la possibilitat que es pugui trobar un significat absolut a la realitat (que pugui haver-hi, doncs, alguna veritatfermament establerta) proposant, en conseqüència, la "epokhé" o suspensió del judici i la prossecució de la recerca, com a actitud més sàvia i coherent davant del problema del coneixement. Els seguidors de Pirró destacaran per les anàlisis crítics dels arguments dels dogmàtics (els qui afirmen haver arribat a aquesta veritat) recollits en els coneguts 10 "trops" de Enesidem de Cnosos, que han...