Diccionario conceptos filodofia contemporanea
Breu diccionari
• Dialèctica. Coneixem, o bé tenim intuïcions bastant clares, que la dialèctica és una forma d’ús del llenguatge en el que és necessària laintervenció de més d’una font, més d’un parlant, en el que s’arriba a un fi, el diàleg, mitjançant l’oposició de diverses opinions. Tradicionalment, doncs, la dialèctica és vista com un mètode. Entenentque en tal mètode és important el joc dels oposats que xoquen i s’enfronten per poder avançar, alguns filòsofs (els principals representants de l’idealisme alemany) n’han fet la base del seu pensamenttractant la dialèctica com un acte de limitació entre dos subjectes amb un procedir proper al de la negociació. En l’acte de la dialèctica un subjecte (com el Jo de Fichte) limita a un altre (elno-Jo, per seguir amb l’exemple) a la vegada que aquest segon limita el primer.
• Esperit. La necessitat humana d’haver de situar, donar un lloc, les idees o altres entitats que transcendeixen allòvital ens ha portat a parlar de l’esperit: un principi pensant, quelcom essencialment immaterial dotat de raó i diferent del principi vital que anomenem ànima. A part d’aquesta dimensió individual,alguns autors (Hegel) li han vist possibilitats a una dimensió agregada de l’esperit com a conjuminació de totes les voluntats ideals individuals. Aleshores l’esperit és entès com una idea absoluta, ununiversal que es desplega i que troba en aquest acte tots els objectes en els, per els i contra els quals es realitza (FERRETER MORA, 1994).
• Fenomen. Des de la nostra perspectiva humanadotada de sentits el fenomen sembla ser una realitat innegable. Però més important és aquest “sembla” que ens indica que, també des d’aquesta perspectiva humana, el fenomen mai no podrà ser res més queuna aparença ja que sempre es presentarà com la manifestació explícita d’allò que les coses són en si. El fenomen és la intuïció, dels homes, dels objectes que queden fora de nosaltres representats en...
Regístrate para leer el documento completo.