Dictadura de Primo de Rivera
PÀG-232-258.
1. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
En un context de crisi política, social i militar dels primers anys 20 a Espanya, el 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va declarar l’Estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar unDirectori presidit per Primo de Rivera, i es va establir una dictadura militar (1923-1930) a Espanya, amb l’abolició de la Constitució de 1876 i del règim parlamentari.
1.1 Causes del cop militar
El cop militar de Primo de Rivera li van dona suport militars, polítics propers a la monarquia i una part de les classes dirigents. Van justificar la seva acció com una solució per posar fi a lacrisi política i a la conflictivitat que travessava el país.
Destacaven:
La inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític parlamentari i el continu frau electoral.
La por a la una revolució social i el perill de la fragmentació d’Espanya a causa de les tendències separatistes.
1.2 Reorganització de l’Estat- Política interna:
La Dictadura de Primo de Rivera va tenir duesfases successives.
Del 1923 al 1925 va governar un Directori Militar (govern exclusiu a mans de militars)
I un Directori Civil des de 1925 (govern de la Unión Patriótica, i formació d’una Assemblea Nacional Consultiva (1927), fins a la dimissió de Primo de Rivera (1929)
Les primeres mesures van mostrar el seu caràcter dictatorial:
Suspensió del regim constitucional
Dissolució de cambreslegislatives
Cessament de les autoritats civils
Prohibició dels sindicats i partits polítics
Tot això va anar acompanyat de la militarització de l’ordre públic i una forta repressió del moviment obrer. Per reestructurar el país va eliminar el caciquisme i es va elaborar un estatut municipal i un de provincial. A nivell municipal, dissolució dels Ajuntaments i substitució per Juntes nomenades pelGovern.
1.3 Política Exterior
Durant la primera etapa de la dictadura el conflicte del Marroc va centrar interès de Primo de Rivera que va assumir personalment l’Alt comissionat del Marroc l’any 1924 . L’any següent amb la col·laboració de França, es va organitzar el desembarcament d’Alhmucenas, que es va saldar amb un gran èxit militar. Abd-el krim es va rendir i es va lliurar a les autoritatsfranceses.
A partir de 1926 es va iniciar la institucionalització del regim i el 1927 es va crear una assemblea nacional consultiva (per donar consell a Primo de Rivera). Es va crear un únic partit UNIÓN PATRIÓTICA.
1.4 Política econòmica i social de la Dictadura
La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels feliços anys vint. En aquest context el règim vainiciar una política de foment de l’economia es va iniciar una política de caràcter intervencionista i proteccionista:
Va nacionalitzar importants sectors de l’economia, intervenció estatal.
L’estat va assolir un protagonisme important gràcies al foment de obres públiques (ferrocarrils, carreteres, plans hidroelèctrics...)
El govern va aprovar un decret de protecció de la indústria i concessionsamb ajudes estatals a e empreses que no podien competir amb l’exterior. Es van concedir grans monopolis com la companyia telefònica nacional.
En el terreny agrari es va promoure el regadiu per mitjà de la creació de confederacions hidrogràfiques
Gran acumulació del dèficit pressupostari que va anar endeutant l’Estat fins el 1929, quan va arribar la gran crisi econòmica internacional
(el crackdel 29).
1.5 La política anticalanista de la Dictadura
Primo de Rivera, que quan va donar el cop d’estat era Capità General de Catalunya, va obtenir inicialment el suport de la burgesia catalana i les classes mitjanes. (amb la inclusió de la Lliga Regionalista).
Ben aviat es comença a reprimir el “separatisme”, i s’inicia la liquidació de la Mancomunitat.
1923-25 – Es nomena President a...
Regístrate para leer el documento completo.