dictat

Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Secció d’Institut de Gurb

LLENGUA CATALANA_4t d’ESO_PREPROFESSIONAL 
DICTATS
 
Empar Moliner, El pes d’una grassa a la lluna 
 

1. Això  de  la  discriminació  és  ben  estrany.  Tenir  caspa  està  molt  mal  vist,  perquè  és  com  si  fos culpa teva, per això l’adjectiu “caspós” té tanta fortuna entre els que escriuen sobre televisió. 
Sorprenentment,  en  canvi,  tenir  polls  queda  molt  més  bé  (ningú  no  et  fot  la  culpa  de  tenir 
polls), de manera que l’insult “pollós” està pràcticament eradicat. 
 

 
2. Ser baix i calb està mal vist (hi ha qui es pensa que ser‐ho és una tria personal) o sigui que els 
articulistes, sempre que descriuen algú moralment reprovable, posen que és “un senyor calb i baixet”. Ser molt prim està ben vist en privat i mal vist en públic, per tant, en públic tothom té 
el dret a dir‐te “anorèctic”. En canvi, ser gras està mal vist en privat i hipòcritament ben vist en públic. Això significa que et poden dir “vaca” a l’esquena però a tu et diran que tens un “cor així 
de gran”, cosa que resulta prou odiosa.  
 
 
3. 
Fa  nou  anys  que  a  l’hotel  Ritz  de  Barcelona  se  celebra  el  certamen  “Reina gran  talla”,  un 
concurs de bellesa en el qual poden participar dones de més de divuit anys que gastin almenys 
una  quaranta‐vuit.  Si  el  concurs  fos  unisex,  la  meitat  de  la  població catalana  hi  podria 
participar. Llavors, això de “talla gran” no té sentit, perquè “gran” significa que alguna cosa o 
algú  és  de  dimensions  que  excedeixen  la  mida  normal,  però  no  pot ser  que  la  meitat  de  la 
població excedeixi la mida normal, per tant, haurem de revisar la idea de normal, o catalogar 
d’anormal la meitat de la població. 

 
4. La guanyadora del concurs, Sílvia Company i Inés Fernández, organitzadora, m’expliquen coses. 
Que  de  vegades  reben  invitacions,  com  a  obeses  que  són,  per  anar  a ...