Didactica Valenciano
Páginas: 12 (2909 palabras)
Publicado: 3 de octubre de 2011
L´assaig naix en el Renaixement de la ploma del francés Michel de Montaigne.
Per tant si tenim en compte que, per raons polítiques,socials,culturals…, en aquest període i fins al XIX la nostra llengua i cultura van retrocedir més que no avançar,sobretot pel que fa a l´expressió culta comprendem que, en la nostra literatura, aquest gènere no tinga una presència digna d´estudi fins al segle XX.Però, com ara veurem, el fet de no haver estat conreat pels nostres clàssics no ha impedit que l´assaig haja assolit qualitat i ressó, haja estat en consonància amb la resta de gèneres ihaja vinculat l´evolució de l´expressió del pensament de les ment preocupades per la nostra societat.
Lògicament, si parlem de ressò( dins i fora del nostres àmbit lingüístic)i de consolidació del gènere ,haurem de dedicar una atenció especial a Joan Fuster.
Així comprendrem per què és una figura principal en l´aspecte literari, sociològic, cultural i polític, i per què les seues idees i la seua actitud, des del principi dels seixanta, estimulen la reflexió i la maduresa col-lectiva i literària.
Cal afegir, que ell concep l´assaig com una proposta de diàleg sobre qualsevol tema : artístic,polític o humanístic.La seua intenció no és donar respostes definitives, sino aportar-hi la seua opinió, discutible i provisional, plantejar preguntes i suggerir nous camps d´estudi.
A fi d´aconseguir el seu objectiu, Fuster comenta per desmuntar esquemes preconcebuts i falses creences, i empra un estil “ conversacional” i irónic.
Joan Fuster i Ortells ( Sueca. 1922-1962) va nàixer en el si d´unafamília conservadora. Estudià dret a València, però no hi va exercir i es va iniciar en la literatura amb la poesia – Terra en la boca (1953), Escrit per al silenci(1954- i la crítica literària, en la qual destaquem innumerables pròlegs i estudis: Literatura catalana contemporània(1971),La decadència al País Valencià(1976),etc
Va fer d´advocat alguns anys, però ben prompte es vaprofessionalitzar com a escriptor, la qual cosa el va obligar a escriure articles de premsa, entre els quals destaquem –Nosaltres els valencians (1962) que var ser un editorial.
Ha estat un autor original, àgil i fresc i compromés pel que fa als continguts del seu assaig. El descrédito de la realitat(1955), Les originalitats(1956), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos(1964) entre els quals el vanconvertir en el referent assagístic de la seua època fins a esdevenir l´element aglutinador d ´una nova concepció de la vida : més moderna i culta, més valenciana.
Fuster encarnà el prototip de l´intel-lectual compromés, a la manera dels moralistes francesos o dels liberals britànics.
La seua obra és un recull de les preocupacions intel-lectuals de l ´època i s´ha convertit en un paradigmaliterari i una referència d´interpretació de la nostra societat.
La producció assagística de Joan Fuster s´agrupa entorn a dos blocs temàtics: l´èsser humà en la societat actual i l´activitat artística i cultural. Com que reflexiona sobre els aspectes essencials de l´existència humana, els grans temes de l´època en què viu s´hi veuen reflectits: el desenvolupament que vulga comunicar, Fuster esdecidirà per una forma o altra: notes de diari, aforismes,glosses, assajos literaris, polítics o sociològics…
[pic]
[pic]
Els seus assaigs dicen la seua personalitat:
Les xifres de la delinqüència
Joan Fuster analitza la frase de Jorge Manrique de «cualquier tiempo pasado fue mejor». Antigament la demografia era molt inferior que avui en dia i per lo tant l'índex de delinqüència eramenor. A més a més les estadístiques diuen la incidència de delinqüència però, podem comparar-les amb les estadístiques de l'edat mitjana?. Demés genocidis com el de Hitler y demés bojos de l'historia que han assassinat milers de persones no es conten com a delicte sinó com a qüestions polítiques.
Observació d'un “Voyeur”
En aquest assaig Joan Fuster es presenta com a un “Voyeur” (gent que es...
Per tant si tenim en compte que, per raons polítiques,socials,culturals…, en aquest període i fins al XIX la nostra llengua i cultura van retrocedir més que no avançar,sobretot pel que fa a l´expressió culta comprendem que, en la nostra literatura, aquest gènere no tinga una presència digna d´estudi fins al segle XX.Però, com ara veurem, el fet de no haver estat conreat pels nostres clàssics no ha impedit que l´assaig haja assolit qualitat i ressó, haja estat en consonància amb la resta de gèneres ihaja vinculat l´evolució de l´expressió del pensament de les ment preocupades per la nostra societat.
Lògicament, si parlem de ressò( dins i fora del nostres àmbit lingüístic)i de consolidació del gènere ,haurem de dedicar una atenció especial a Joan Fuster.
Així comprendrem per què és una figura principal en l´aspecte literari, sociològic, cultural i polític, i per què les seues idees i la seua actitud, des del principi dels seixanta, estimulen la reflexió i la maduresa col-lectiva i literària.
Cal afegir, que ell concep l´assaig com una proposta de diàleg sobre qualsevol tema : artístic,polític o humanístic.La seua intenció no és donar respostes definitives, sino aportar-hi la seua opinió, discutible i provisional, plantejar preguntes i suggerir nous camps d´estudi.
A fi d´aconseguir el seu objectiu, Fuster comenta per desmuntar esquemes preconcebuts i falses creences, i empra un estil “ conversacional” i irónic.
Joan Fuster i Ortells ( Sueca. 1922-1962) va nàixer en el si d´unafamília conservadora. Estudià dret a València, però no hi va exercir i es va iniciar en la literatura amb la poesia – Terra en la boca (1953), Escrit per al silenci(1954- i la crítica literària, en la qual destaquem innumerables pròlegs i estudis: Literatura catalana contemporània(1971),La decadència al País Valencià(1976),etc
Va fer d´advocat alguns anys, però ben prompte es vaprofessionalitzar com a escriptor, la qual cosa el va obligar a escriure articles de premsa, entre els quals destaquem –Nosaltres els valencians (1962) que var ser un editorial.
Ha estat un autor original, àgil i fresc i compromés pel que fa als continguts del seu assaig. El descrédito de la realitat(1955), Les originalitats(1956), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos(1964) entre els quals el vanconvertir en el referent assagístic de la seua època fins a esdevenir l´element aglutinador d ´una nova concepció de la vida : més moderna i culta, més valenciana.
Fuster encarnà el prototip de l´intel-lectual compromés, a la manera dels moralistes francesos o dels liberals britànics.
La seua obra és un recull de les preocupacions intel-lectuals de l ´època i s´ha convertit en un paradigmaliterari i una referència d´interpretació de la nostra societat.
La producció assagística de Joan Fuster s´agrupa entorn a dos blocs temàtics: l´èsser humà en la societat actual i l´activitat artística i cultural. Com que reflexiona sobre els aspectes essencials de l´existència humana, els grans temes de l´època en què viu s´hi veuen reflectits: el desenvolupament que vulga comunicar, Fuster esdecidirà per una forma o altra: notes de diari, aforismes,glosses, assajos literaris, polítics o sociològics…
[pic]
[pic]
Els seus assaigs dicen la seua personalitat:
Les xifres de la delinqüència
Joan Fuster analitza la frase de Jorge Manrique de «cualquier tiempo pasado fue mejor». Antigament la demografia era molt inferior que avui en dia i per lo tant l'índex de delinqüència eramenor. A més a més les estadístiques diuen la incidència de delinqüència però, podem comparar-les amb les estadístiques de l'edat mitjana?. Demés genocidis com el de Hitler y demés bojos de l'historia que han assassinat milers de persones no es conten com a delicte sinó com a qüestions polítiques.
Observació d'un “Voyeur”
En aquest assaig Joan Fuster es presenta com a un “Voyeur” (gent que es...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.