Didactica

INTRODUCCIÓ

Psicologia: analitza aspectes relacionats amb la diferenciació entre persones. (Com els nens aprenen davant de diferents situacions, cada nen d’una manera diferent).

Aspectes: intel•ligència, personalitat, sociabilitat, intel•ligència emocional (tenir unes estratègies per socialitzar-se amb el món).
Aquests estudis són el punt de partida i objectiu educatiu per a l’E.I.
Procésmaduratiu de l’infant: estreta relació amb l’aprenentatge i el desenvolupament.

Aprenentatge:
NO: acumulació d’informacions.
SI: desenvolupament de les capacitats cognitives (condició per a l’elaboració de conceptes posteriors). (4 àmbits, de quina manera estructurem el pensament).

Escoles psicològiques: expliquen com es produeix el procés d’e/a des de la seva perspectiva.
Conèixeraquestes teories és important per poder interpretar com els infants van construint el seu coneixement a partir de successius aprenentatges.

Les teories més significatives són:
- Aprenentatge per reforç: el conductisme. Estímul – resposta. Base de l’escola tradicional.
- Aprenentatge per observació de Bandura. Model i exemple. El nen farà tot el que et vegi fer a tu.
- Aprenentatge amb ajut devygotski. ZDP  a partir de la ZD Real (entorn). Fa referència als components socials. (Got buit).
- Aprenentatge cognitiu de Piaget. (Escola tradicional). Fa referència als components hereditaris.
- Aprenentatge per descobriment de Bruner. Aprèn a partir del que descobreixen per experimentació i manipulació.
- Aprenentatge significatiu d’Ausubel. A partir dels coneixements que ja es tenenrelacionar-los amb el que t’estan ensenyant i donar-li una utilitat. És el més important per E.I.

APRENENTATGE PER REFORÇ: EL CONDUCTISME

Conductisme:
- Anomenat també psicologia de la conducta (fa referència a fets observables).
- Corrent de la psicologia iniciada a EEUU a principis s.XX.
- Màxims representants: Watson i Skinner.
- Es fonamenta en la consideració que la conducta és productedel determinisme causa – efecte (tota resposta prové d’un estímul i a tot estímul el segueix una resposta).
- La generalització d’aquest procés és el principi fonamental de l’aprenentatge.

Teories conductistes: expliquen l’aprenentatge en funció de les reaccions o respostes d’una persona davant determinats estímuls.
Concepte clau de l’aprenentatge per condicionament: el reforç (estímul ques’aplica sobre una conducta o un comportament amb l’objectiu d’aconseguir una repetició o perfeccionament, o també l’extinció). Ex: anar al lavabo cada hora.

A partir del reforç es pot entendre com determinats comportaments influeixen en la conducta dels individus en funció de quines seran les conseqüències. Si un nen realitza una conducta i es veu recompensat per aquesta, la recompensa exercirà dereforç i propiciarà que, davant de situacions similars, torni a repetir-la per ser recompensat de nou.
Ex: si el nadó és recompensat amb carícies cada vegada que plora, es veurà estimulat a repetir el plor per ser recompensat de la mateixa manera. Així mateix, si una conducta segueix un fet desagradable, el petit evitarà reproduir-la de nou en un futur.

La discriminació o selecció d’unaresposta determinada davant de certs estímuls, i la generalització d’aquests mecanismes estímul – resposta en diferents contextos, permeten
l’adquisició de nous aprenentatges. Ex: amb els hàbits s’ha de ser conductista.

L’APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ: BANDURA

Bandura és el màxim representant de les teories de l’aprenentatge social.
Considera que l’explicació de l’aprenentatge a partir de lespropostes del conductisme no són suficients per explicar tots els factors que influeixen en el seu procés i inclou un nou element: l’aprenentatge per observació.
Les teories de l’aprenentatge social apareixen com a complementàries de les teories del condicionament operant.
Consideren que la resposta que una persona dóna davant d’una determinada situació pot estar mediatitzada pel que la persona...