Difusionisme Vs Particularisme Històric

HISTORIA I TEORIA DE L’ANTROPOLOGIA I




ASSAIG FINAL



- El difusionisme i la teoria de les àrees culturals
- El poarticularisme històric de Franz Boas i la tradició d’antropologia cultural americana









El moviment difusionista sorgeix entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, arrel de la crisi que va patir l’evolucionisme quan les teories d’un sistemalineal i universal de desenvolupament no van ser capaces d’integrar el fenomen de difusió cultural en el seu mètode d’evolució unilineal. El difusionisme defensa la idea de transmissió dels fenòmens culturals des del seu lloc d’origen fins a altres regions (d’una societat a una altre), mitjançant el comerç, la guerra, els moviments migratoris, contactes socials, etc. Els seus principals pensadorssón Elliot Smith i W. J. Perry (difusionisme extrem), Rivers, Graebner i Schmidt. Amb el difusionisme es crea una nova percepció dels objectes culturals, als quals se’ls assigna el terme de ‘moviment’, al contrari del corrent anterior, l’evolucionisme, on els elements culturals no es transmeten i es segueix una evolució paral·lela. D’aquesta manera, el difusionisme va fixar-se en la semblançaentre els objectes i les característiques que pertanyen a cultures diferents, establertes en llocs diferents, i concloent amb aquesta observació la teoria de que aquestes característiques culturals han arribat a diferents cultures per difusió. És a dir, no contemplaven l’opció de que un objecte s’hagués pogut crear a la vegada en dos regions diferents sense cap influencia de l’un sobre l’altre,sinó que es creava en una zona i a partir d’aquí es difonia per altres regions. Es tracta de les transmissions i intercanvis que s’efectuen entre cultures, i aquest contacte permet que les característiques d’una cultura passin a adaptar-se a l’altre cultura de forma natural.

El següent moviment antropològic que segueix al difusionisme, partint de la mateixa base, en contraposició ambl’evolucionisme, és el particularisme històric. Té origen als Estats Units, amb Franz Boas com a propulsor i representant de l’escola antropològica americana, expandint la seva teoria per aquesta regió. El particularisme històric defensa la idea de que cada cultura té la seva pròpia història, en contraposició a la teoria generalitzadora defensada per el difusionisme de que cada cultura té un mateix origen, és adir, no accepta una única corrent de desenvolupament en la humanitat, no creu que existeixi una cultura general de la qual es deriven altres cultures, sinó que pensa que cada cultura s’ha d’estudiar per separat ja que cada una té una història i unes arrels diferents. Boas en la seva teoria també fa referència a la inexistència de cultures superiors i inferiors, en contra, per tant, dels termes de‘salvatgisme’, ‘barbàrie’ i ‘civilització’ utilitzats per les doctrines evolucionistes. Aquesta característica de Boas es deu al concepte de relativisme cultural, rebutjant l’etnocentrisme de les societats, sobretot occidentals, que creuen la seva cultura superior. Segons Boas la manera de compendre una cultura objectivament és buscar en la seva trajectòria històrica. El particularisme històric deBoas va tenir una influència decisiva en la escola de la cultura i la personalitat, i va formar a la majoria d’antropòlegs culturals. D’alguna manera va establir l’antropologia com a una ciència independent i com a un camí professional, donant exemple amb els seus treballs de camp i els mètodes utilitzats en els seus estudis. Tracta a la cultura com a autònoma, i també ressalta en els seus treballsla separació entre raça, llenguatge i cultura, independents de la condició humana ja que no es troba cap relació existent de que aquests tres elements formin part d’un únic procés simple.


El tema de l’estudi de les cultures sempre ha estat molt present com a factor clau per a l’antropologia. Totes les corrents antropològiques intenten desvetllar el secret de l’origen de les cultures,...