DIGESTIO DELS MACRONUTRIENTS

NUTRICIÓ
 i
 DIETÈTICA
 EUIT
 2014-­‐15
 

LA
 DIGESTIÓ
 DELS
 MACRONUTRIENTS
 

 

 
3.2.4.
  La
 digestió
 dels
 HC
 procedents
 dels
 aliments
 


 

 
•

•

•

•

•
•

La
  digestió
  dels
  glúcids
  consisteix
  en
  el
  trencament
  dels
  disacàrids
  i
  dels
 
glúcids
  complexos
  (bàsicament
  midó
  ja
  que  de
  glucogen
  n’hi
  ha
  poc
  en
  els
 
aliments)
  per
  originar
  monosacàrids
  capaços
  de
  travessar
  les
  cèl·∙lules
 
intestinals
 a
 fi
 de
 ser
 transportats
 a
 través
 de
 la
 sang
 fins
 al
 fetge
 (òrgan
 que
 
emmagatzemarà
 glúcids
 i
 els
 distribuirà
 segons
 convingui
 en
 cada moment).
 
 
La
 digestió
 del
 midó
 s’inicia
 a
 la
 boca
 per
 l’acció
 d’un
 enzim
 anomenat
 amilasa
 
salival.
 Aquest
 trenca
 els
 enllaços
 lineals
 (α1-­‐4)
 i
 forma
 maltosa,
 maltotriosa
 i
 
dextrines
 límit.
 Aquestes
 últimes
 estan
 formades
 per
 entre
 4
 i
 9
 molècules
 de
 
glucosa
 unides
 per enllaços
 lineals
 (α1-­‐4)
 i
 ramificats
 (α1-­‐6).
 
 
Quan
  el
  bol
  alimentari
  es
  deglutit
  passa
  a
  l’esòfag
  i
  d’aquí
 
  a
  l’estómac
  on
 
l’amilasa
  salival
  deixa
  d’actuar
  a
  causa
  de
  l’acidesa.
  Quan
  el
  bol
  parcialment
 
digerit,
  anomenat
  quim,
  surt
  de
  l’estómac  i
  passa
  cap
  a
  l’intestí
  prim.
  Es
  troba
 
amb
  la
  secreció
  pancreàtica
  que
  li
  aporta
  bicarbonat
  (que
  neutralitzarà
 
l’acidesa)
 i
  l’amilasa
 pancreàtica
 seguirà
  amb
  la
  digestió
  dels
  glúcids
  i
  obtindrà
 
els
 mateixos
 productes
 que
 la
 salival.
 
 
El
 quim
 progressa per
 l’intestí
 i
 es
 troba
 amb
 els
 enzims
 disacaridases
  (lactasa,
 
sacarasa
  i
  maltasa)
  que,
  tal
  com
  indica
  el
  seu
  nom,
  trenquen
  els
  disacàrids
 
corresponents.
  I,
  l’enzim
  α(1-­‐6)
  Glucosidasa
  o
  α
  -­‐
  dextrinasa
  o
  isomaltasa
 
trenca
  els
  enllaços
  ramificats.
  Tots  ells
  estan
  localitzats
  a
  la
  superfície
  de
  les
 
cèl·∙lules
 de
 l’intestí
 prim.
 Després
 de
 l’acció
 de
 tots
 aquests
 enzims
 s’obtenen
 
monosacàrids
 que
 
 travessen
 la
 cèl·∙lula
 intestinal
 i
 passen
 a
 la
 sang
 (a
 través
 de
 
la
 vena
 porta)
 per
 on
 seran
 conduïts
 al fetge.
 
Una
 vegada
 al
 fetge
 la
 fructosa
 i
 la
 galactosa
 seran
 convertides
 en
 glucosa.
 
Una
 vegada
 s’ha
 arribat
 a
 aquest
 punt
 el
 fetge
 durà
 a
 terme
 tres
 accions:
 
1.-­‐
 Distribuir
 glucosa
 a
 la
 sang
 
2.-­‐
  Re
  sintetitzar
  les
  reserves
  de
  glucogen
  que
  s’hagin
  gastat
  en  els
  períodes
 
Inter
 prandials
 
3.-­‐
 Si
 hi
 ha
 glucosa
 sobrant
 es
 sintetitzarà
 en
 àcids
 grassos
 a
 partir
 de
 
 l’acetil
 
CoA.
 
 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NUTRICIÓ
 i
 DIETÈTICA
 EUIT
 2014-­‐15
 


 

 

 
3.3.5.
 DIGESTIÓ
 DE
 LES
 PROTEÏNES
 PRODEDENTS
 DE L’ALIMENTACIÓ:
 


 
•

•


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La
 digestió
 de
 les
 proteïnes
 comença
 a
 l’estómac
 encara
 que
 amb
 una
 proporció
 molt
 
modesta.
  El
  proenzim
  (enzim
  inactiu)
  pepsinogen
  es
  transforma
 ...