Diid
Páginas: 5 (1003 palabras)
Publicado: 22 de abril de 2015
Laocoont i els seus fills
Títol:
Laocoont i els seus fills
Autor: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autors especialitzats en representar escenes de la Ilíada i l'Odissea, dues
obres d'Homer que parlen de la guerra de Troia i del retorn d'Ulisses a Ítaca després de la victòria grega.
Cronologia:
segle I aC
Localització original: L'obra es va descobrir entre les ruïnes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506.
Localització actual:
A Roma. Al pati del Belvedere del Musei Vaticani
Context històric:
L'obra pertany al període hel∙lenístic (323 31aC), un temps de transició
entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà.
Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i
la cultura hel∙lènica en seria la base.
Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues
es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes.
La ciutat d'Alexandria, fundada al delta del Nil per Alexandre el Gran l'any 331 aC, es converteix en el símbol de la civilització
grega del moment i es la capital del nou regne d'Egipte. Era una ciutat de planta grega, plena de temples i monuments, que es va
convertir en la ciutat grega més gran. Finalment, l'any 31 aC, els romans conquereixen l'Imperi grec.
Anàlisi formal:
Material: marbre. Es desconeix si hi havia una escultura original del s.II feta de bronze
Tècnica:
talla i trepanat.
Tipologia:
grup
Cromatisme:
Monocroma
Descripció:
Grup format per tres homes nus. Un de més gran i dos de més petits, que lluiten per alliberarse de dues serps.
Composició: La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos.
Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que forment línies
ondulades i per l'acció que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment,
immediatament després de la imatge representada es trobaran en una altra posició.
Els cossos dels fills són anatòmic ament iguals que el del pare però a escala més petita, la qual cosa no s'acosta gaire a la
realitat.
Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat.
Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressió de les escultures clàssiques s'ha perdut, ja que mostra una
expressió de patiment (phatos), com si estigués a punt de deixar anar un crit. És una escultura que ens transmet violència, tensió
i patiment.
Un altre tret important és que s'utilitza "la tècnica dels draps molls" per tal de representar les teles i que semblin més reals. Això
influeix en la llum creant clar obscurs, que també veiem en altres parts de l'escultura, com: entre el cos del dill i el pare, al rostre
del Laocoont etc. És una escultura que té prontalitat, és a dir, està feta per ser vista des de davant. Finalment, veiem com tota
l'escultura té unitat, la qual cosa s'aconsegueix per mitjà de les serps, que envolten les tres figures i les uneixen.
Anàlisi estilístic: L'estic és grec hel∙lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri
clàssics. Com veiem en aquesta escultura, les figures acostumen a estar en tensió i a representar el moviment. Els rostres dels
personatges mostren molta expressivitat i transmeten dolor i un gran ...
Títol:
Laocoont i els seus fills
Autor: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autors especialitzats en representar escenes de la Ilíada i l'Odissea, dues
obres d'Homer que parlen de la guerra de Troia i del retorn d'Ulisses a Ítaca després de la victòria grega.
Cronologia:
segle I aC
Localització original: L'obra es va descobrir entre les ruïnes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506.
Localització actual:
A Roma. Al pati del Belvedere del Musei Vaticani
Context històric:
L'obra pertany al període hel∙lenístic (323 31aC), un temps de transició
entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà.
Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i
la cultura hel∙lènica en seria la base.
Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues
es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes.
La ciutat d'Alexandria, fundada al delta del Nil per Alexandre el Gran l'any 331 aC, es converteix en el símbol de la civilització
grega del moment i es la capital del nou regne d'Egipte. Era una ciutat de planta grega, plena de temples i monuments, que es va
convertir en la ciutat grega més gran. Finalment, l'any 31 aC, els romans conquereixen l'Imperi grec.
Anàlisi formal:
Material: marbre. Es desconeix si hi havia una escultura original del s.II feta de bronze
Tècnica:
talla i trepanat.
Tipologia:
grup
Cromatisme:
Monocroma
Descripció:
Grup format per tres homes nus. Un de més gran i dos de més petits, que lluiten per alliberarse de dues serps.
Composició: La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos.
Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que forment línies
ondulades i per l'acció que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment,
immediatament després de la imatge representada es trobaran en una altra posició.
Els cossos dels fills són anatòmic ament iguals que el del pare però a escala més petita, la qual cosa no s'acosta gaire a la
realitat.
Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat.
Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressió de les escultures clàssiques s'ha perdut, ja que mostra una
expressió de patiment (phatos), com si estigués a punt de deixar anar un crit. És una escultura que ens transmet violència, tensió
i patiment.
Un altre tret important és que s'utilitza "la tècnica dels draps molls" per tal de representar les teles i que semblin més reals. Això
influeix en la llum creant clar obscurs, que també veiem en altres parts de l'escultura, com: entre el cos del dill i el pare, al rostre
del Laocoont etc. És una escultura que té prontalitat, és a dir, està feta per ser vista des de davant. Finalment, veiem com tota
l'escultura té unitat, la qual cosa s'aconsegueix per mitjà de les serps, que envolten les tres figures i les uneixen.
Anàlisi estilístic: L'estic és grec hel∙lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri
clàssics. Com veiem en aquesta escultura, les figures acostumen a estar en tensió i a representar el moviment. Els rostres dels
personatges mostren molta expressivitat i transmeten dolor i un gran ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.