Dimensions teòriques en divulgació científica

‹•–Ö”‹ƒ †‡ Žƒ •‹…‘Ž‘‰‹ƒ
 †‹‡•‹‘• –‡Ö”‹“—‡• ‡ †‹˜—Ž‰ƒ…‹× …‹‡–Àˆ‹…ƒ

Ž—‡
‡••‹…ƒ ‡”‰ƒ† ‡ŽŽ ŽŽ‘… ‘•—Ž–‘” ƒ”Àƒ
‘•± ‘–‡ƒ‰—†‘ ‘–‘

,





:

L’objectiu d’aquest document és fer un breu repàs o reflexió sobre algunes de les teories de divulgació científica en psicologia, com són el funcionalisme, l’estructuralisme o el conductisme, sense donar menys importància alsautors que les van defensar. William James (1842-1910) fou el metge pioner del pragmatisme, i el responsable de la transició entre la psicologia europea i la psicologia a nordamericana. El pragmatisme fou el moviment filosòfic segons el qual James, considerava que una idea era vàlida si funcionava, es a dir, jutjava les idees segons la seva utilitat. A més s’ha de tenir en compte qualsevol idea queens ajudi a tenir una vida més satisfactòria i efectiva. Un bon testimoni d’aquest pragmatisme, és haver acceptat una diversitat de mètodes tant diferents com va acceptar aquest autor. En tots els seus textos podem trobar mostres del pragmatisme filosòfic del que parteix. Així, doncs, en el primer text podem assenyalar-ne alguns fragments, com per exemple els següents: ”el principal caminovoluntario de la alegría, cuando hayamos perdido nuestro espontáneo humor, es el de erguirse alegremente, mirar alrededor con ojos serenos, y obrar y hablar como si siempre hubiésemos estado dispuestos y contentos.” “para sentiros valientes, obrad como si realmente lo fueseis, lanzaos a la empresa con toda vuestra voluntad, y veréis cómo en vez de un impulso de miedo sentís un impulso de valor. Y lo mismopuede decirse de la dificultad de mostrarse amable con una persona con quien se esté reñido: el único miedo de vencer aquélla es sonreír más o menos de buen grado, mirar con simpatía y esforzarse por decir cosas afectuosas.” “si nos conducimos como si nos impulsase una tendencia algo más suave, el antiguo mal sentimiento recoge su tienda, como el árabe, y se aleja en silencio.” D’altra banda enstrobem amb el funcionalisme, un “tipus” de pragmatisme que té per objectiu conèixer el funcionament de la ment i la conducta amb motiu d’ajudar a l’organisme a l’adaptació de l’entorn. També cal dir que, les suposicions referents a la ment deriven de la teoria de l’evolució i les eines d’estudi eren totes aquelles que aportaven informació útil. El funcionalisme parteix de la idea de que laconsciència és funcional. Acabarem d’explicar el funcionalisme a partir de l’exemple dels hàbits que concep James. L’autor creia que part de la conducta humana i animal es regia a partir dels instints, no obstant, també pensava que la conducta instintiva es podia modificar mitjançant l’experiència, i que els nous patrons de la conducta evolucionaven amb l’organisme. Per tant, els hàbits són aquests patronsde conducta apresos, que és formen quan es repeteix una activitat. A més a més James donava una explicació neurofisiològica de la seva formació. En definitiva, els hàbits són funcionals perquè simplifiquen els moviments requerits per aconseguir un resultat, incrementen la exactitud de la conducta, redueixen la fatiga i disminueixen la necessitat d’atendre de forma conscient l’execució de lesaccions.

,





:

Un altre dels aspectes a ressaltar sobre les teories de James són les emocions. En el primer fragment de text ens hi trobem l’afirmació que mostrem tot seguit: “Procedentes de nuestros actos y de nuestras situaciones entran en nosotros corrientes continuas de sensaciones que se conciertan para definir a cada instante en qué consisten nuestros estados interiores: estaes una ley fundamental de la Psicología.” Dit d’una altra manera, les nostres emocions depenen de les nostres accions. James afirma que les emocions no són causa del que percebem sinó de l’acció que fem, i ho explica dient que la percepció origina reaccions en el cos que després experimentem com a emocions. D’altra banda el psicòleg Wilhelm Wundt (1832-1920), idea fonamental la qual es troba en...